(Collage i fotos per Ana Bonals)
A continuació teniu le 6 cròniques dels 6 equips d’aquesta ronda 4 a la Lliga Catalana.
BARCELONA “B” – LLINARS 7 a 3 … i bany de realitat!
Teníem ganes de provar-nos contra aquest equip, on tenim vells coneguts!! I com ens ha dit el seu president, són un equip irregular, … però avui ens han donat un bon repàs, i un bany de realitat d’aquesta 1ª Divisió!! Els equips que ens queda per competir no seran més fluixos que aquest, … així que ens caldrà un “plus” per continuar sumant.I això que em començant guanyant amb el nostre Lucky Luke Oriol (més ràpid que la seva ombra), i la hora ens donava de nou el primer punt, … i que a les postres, seria l’únic punt sencer que aconseguiria l’equip. Ja que la resta de partides estaven força, per no dir força, complicades. Toquero i Pawel tenien bones posicions, però la resta patíem. Una mica més tard ens queien els punts dels nostres dos super Parra’s, mentre que Alvarado igualava la partida, però no podia passar de l’empat. Sergi, fotent-se estomacades de les bones amb el seu rival, acaba amb taules per continu; i una mica més tard, la lluita de Pau en un final inferior per salvar la seva partida no progressa adequadament (es posen 4 a 2 al seu favor). Toquero i Pawel estan augmentant la seva avantatge (posicional, però ens donen taquicàrdies amb el seus temps), però el presi mentre cedeix el seu quart rosco d’aquesta Lliga. David amb finals d’àlfils de diferent color, allarga la partida, però el rei de l’altre presi “campa a sus anchas” per acabar guanyant el sisè punt del seu equip. Els apuros de temps ja no permeten trobar les millor jugades, i Pawel i poc desprès Toquero, signen taules, … per al definitiu 7 a 3. El nostre pitoniso ens va dir que si davant feiem 2,5 punts, el matx l’empatàvem. N’hem fet 2, … però ens han donat una bona tunda!! No sé, no sé, si li podrem pagar el sou aquest mes! La setmana que ve a casa contra la GRAMENET, … un club amic, .. que l’any passat ja ens va guanyar per la mínima. A veure, si l’efecte “local” ens torna a aportar una mica de sort i aquest “plus” que necessitarem.
(Crònica del Presi)
AGUSTÍ “B” – LLINARS “B” 3,5 – 4,5
Barcelona, Rambla dels Caputxins, 37. Diumenge. Un club situat en una primera planta amb un ambient curiós. Com a mínim curiós, diferent, rar. Taules amb estovalles blanques, copes d’aigua i ampolles de vidre com si realment estiguessis en un restaurant, però no menjant un entrecot que ja em venia en gana, si no peces d’escacs. De fet és un restaurant-centre gallec. I els jugadors bevent aigua com si beguessin vi, amb un estil que fins hi tot semblava coordinat, preparat, assajat. Però la suor no la veia per enlloc, feia molta gràcia tanta set sense fotre res, je je, je; i anaven bevent aigua a cada jugada… (que graciosos!), potser alguna ressaca de dissabte nit, a saber… Semblava com estar en la “nave nodriza de los visitantes”, sèrie de 1983. Bastant silenci, molt de blanc, parets, estovalles, les meves peces també eren blanques, la cara que se’m va quedar quan pensava que perdia per perdre un peó en el final i resulta que guanyava en una sola jugada en aquell mateix moment,… Per cert, parlem de com va anar el matinal? D’acord. Esteu nerviosos? Però si ja sabeu que vam guanyar! Doncs en Joan Garcia va guanyar rapidet, molt bé. 1-0. Després els germans Galino i amb el 3-0 semblava enacaradeta la cosa. Jo veia l’Ainhoa com el bombo de la loteria de nadal, però hi veia esperança, la meva de taules avorrides, l’Asier fotut i l’Emili i en Roc molt alegres en el tauler. Aquests dos eren calculomania que no volia ni veure, podia passar de tot, tot i així feia preveure que guanyaríem. Però no tant fàcil quan Asier i Ainhoa acaben perdent i queden Gerard, Emili i Roc. Roc guanya que ja ho tenia jo coll avall amb els meus càlculs i només quedant Emili i un servidor per només fer unes taules. Doncs com ja sabeu, el meu punt va anar regalat per posar l’emoció en el tauler 6 en un final desfavorable que li va saber treure unes taules magistralment el nostre benvingut Emili des de Vilafranca del Penedès. Emoció per acabar, puntet per l’equip i a esperar l’alineació del Montornès que de ben segur haurà de venir a casa nostra aquest proper diumenge i intentar guanyar aquest equip ple de futures joies escaquístiques.
(Crònica de Gerard)
LLINARS “C” – CORNELLÀ “C” 3,5 – 4,5
Este Domingo nos preparábamos para recibir a uno de los Equipos más fuertes del grupo, al menos en Elo, ya que nos superaban en 7 de los 8 tableros. Había respeto pero afrontábamos el reto con la confianza de estar invictos y jugar en casa, compartiendo sede con el D, el E y el Sub12, lo cual hace que se respire un ambiente muy agradable y se compartan muchas emociones! En los primeros compases, Arnau, que defendía el tablero 1, empezaba a marcar el ritmo, sin enrocarse, atacando con todo y consiguiendo una posición bastante favorable. El resto de partidas mucha igualdad y tensión, y así siguieron durante varias horas, hasta que nuestro benjamín Eric acabó cediendo el punto en una locura de posición con todas las piezas confrontadas. Aramí, con su habitual solidez y maestría volvió a equilibrar la balanza, 1-1. Seguía la igualdad, hasta que Manel acabó entrando en una posición perdida, perdiendo pieza y al final la partida, 1-2. El matx empezó a coger mal aspecto, ya que o estábamos iguales o peor y teníamos que forzar para remontar. Así José Manuel se lanzó con un ataque de enroques opuestos y parecía que podía ganar, pero al forzar se nos escapó el punto, 1-3. Jaume rechazaba unas tablas que parecían inamovibles y comenzaba a apretar la posición. Aún teníamos fe de conseguir la victoria, pero nos duró poco, Abel estaba muy apurado, en un final con muchos peones y también cedía el punto, 1-4. Y en este punto comenzó la magia, Arnau que seguía atacando y atacando, en un final de locura, conseguía un punto que podía saber a gloria, 2-4. Esteve, que llevaba Calidad de menos por 2 peones, conseguía entrar en la fortaleza del rival, consiguiendo una posición favorable. Nos faltaba el punto de Jaume, que hizo una gran partida pero no pudo forzar más y llegaron a un final de tablas, 2,5 – 4,5. Finalmente Esteve acabó por rematar la partida y firmando el definitivo 3,5 a 4,5. Una lástima que se nos escapara el matx, pero seguimos estando arriba, vamos 4tos y la próxima semana visitamos al Líder!
(Crònica de Manel)
LLINARS “ D” – ATENEU BARCELONÈS “B” 3 – 1
Para ser invierno no es una mañana especialmente fría y el sol empieza a calentar poco a poco las frías calles de Llinars. Algunos jugadores han decidido perpetuar la tradición de desayunar churros antes de empezar la partida. No es así en el caso de las componentes de Llinars D. Ellas llegan a la hora directamente al club. Se les ve tranquilas, relajadas… Tienen foto de grupo antes para promocionar el deporte femenino. Curiosamente ellas no necesitan promoción. Todos ya saben quiénes son. Una vez sentadas delante del tablero, no tienen amigos. Núria no encuentra rival. Su juego consistente pronto encuentra solución y consigue una rápida ventaja. Se la ve feliz. Su primera participación este año se salda con una cómoda victoria. Ariadna es la benjamina. Eso confunde a sus adversarios. Tienen tendencia a pensar que una chica tan joven puede ser una victoria sencilla. Y nada más lejos de la realidad. El domingo, fue capaz de remontar la partida y acabar imponiendo su ley. Y sin perder su sonrisa. Carlota lucha, pone en serios aprietos a su rival. Sin embargo, el tiempo se le acaba… Se pone nerviosa, y al final comete el error. Un movimiento equivocado hace que pierda su caballo. Ya no hay remedio. Tras cuatro horas acaba perdiendo. Adahara juega de primer tablero contra un rival duro. La partida es tensión. Pero ella es capaz de soportarla sin problemas. No va a ser este el rival que la haga perder la concentración. Ella ignora sus tretas y sigue con su plan. Y finalmente lo doblega, coronando un peón. No hay nada que hacer. Ha vuelto a imponer su ley. Acaban y se van a jugar. Ya el domingo que viene volverán a sentarse delante del tablero.
(Crònica de Carlos Bureu)
LLINARS “E” – BARBERÀ “D” 3,5 – 0,5
Avui, m’ha tocat descansar, i he pogut gaudir de totes les partides que s’ha jugat al club, però principalment les del E i del D…. He pogut veure com el Ferran, el primer tauler, que continua invicte, feia un atac fulminant al seu rival deixant-lo pràcticament sense alè. Però el més ràpid a acabar, ha estat el Martí…., les peces anaven caient tant d’una banda com de l’altre i quan al tauler quedaven 2 peons i un cavall, contra 5 peons han decidit signar taules!! Partida igualada la de l’Andreu, fins que li ha caçat la dama al seu contrincant, que no ha pogut evitar l’imminent escac i mat. El Lluís, al segon tauler, ha anat tranquil·lament jugant la seva partida, i poc a poc a anat acorralant al seu adversari, fins deixar-lo completament fora de joc. Quin equipàs, aquest E, que aconsegueix posar-se segon del seu grup…
(Crònica de Núria)
LLINARS “SUB12″– CATALONIA-JOVIAT “SUB12” 2,5 – 1,5
En aquesta 4a ronda ens visitava el Catalonia-Joviat,un equip potent i a més reforçat als primers taulers… Aquest matx prometia…i molt… Va començar molt igualat aquest enfrontament, i tots quatre taulers jugant molt i molt ràpid, fet que no feia presagiar res de bo. Tot i així, la primera partida va finalitzar en taules. A poc més de l’hora de joc, Noah Molina al segon tauler, va arribar a un final de alfils i peons on cap dels dos jugadors es va veure amb ànims d’arriscar.0’5-0’5. Tot pintava bastant bé, ja que Daniel Romero, jugant una partida molt seriosa amb blanques, no va donar opció en cap moment al seu rival i va dominar la partida des de l’inici al final.1’5-0’5. Ens avançàvem, peró les altres dos partides… Laura Toquero encara estava en una posició molt complexa i Víctor Pérez estava patint molt amb negres…. Tant va ser així, que no va poder resistir l’atac del rival i Víctor va haver d’abandonar amb un mat imminent del seu fort rival. El matx s’igualava (1’5-1’5) i només faltava el primer tauler… Però Laura ja estava començant a desplegar el seu joc… Després de tornar un peó que el rival li va oferir a l’obertura, Laura va jugar amb molta seguretat i autoritat i va anar agafant avantatge poc a poc, però de forma inapel·lable, culminant així la nostra victòria…un altre cop!!!!! Gran victòria dels nostres Sub12!!!!! Sou grans, molt grans!!!!! Després de tanta tensió, van passar tots junts una gran estona continuant jugant a escacs de forma molt amistosa…molt bona gent aquests nanos del Catalonia-Joviat!!!!
(Crònica de Toni)