LLINARS – PEONA I PEÓ 5 a 5. … i se’ns escapa el play-offs de DH !
Els nostres amics i rivals del Peona i Peó arribaren d’hora, i començàrem a coincidir en la cafeteria de la cantonada al Club amb molt bon ambient. La rivalitat sana que de fa anys tenim amb ells en els escacs de base, per primera vegada arribava als primers equips. Ells venen d’uns quants anys a DH, i nosaltres ens defensem de fa uns anys amb totes les nostres actituds i aptituds en aquesta 1ª Divisió Nacional. I el titular no és cap fanfarronada. Depeníem exclusivament de nosaltres per optar en aquest play-offs de DH (ja que el Barcelona “B” no pot optar), … i si haguéssim guanyat (que ho hem tingut a tocar), a l’igual aquest jove equipet d’amics podria estar parlant d’una gran fita. Però la realitat d’aquest grup en el que ens trobem és la gran igualtat, i toca mirar cap a baix, i si bé sembla que ens acabarem escapant del descens directe (baixen dos), … el play-offs per baixar a 2ª Divisió ( el 8è classificat) té pinta que no s’acabarà definint fins l’última jornada. Com a novetats significatives, el presi tornava a deixar fora a “el presi”, i entrava Guillem com a últim tauler . I Guillem també ha estat el primer en acabar, en una partida que no ha acabat d’enfocar bé. Una mica més tard Arnijas feia una de les seves grans partides i sumava puntet, però Toquero, amb enroc llarg una mica suïcida, cedia davant del seu rival. Durant una bona estona s’ha mantingut aquest 1 a 2, fins que, com ens està malacostumant li toqui qui li toqui, Pau Martín tornava a guanyar. A partir d’aquí, l’emoció ha començat a aflorar, perquè els números sortien!! Alvarado imposa la seva qualitat d’avantatge i acaba guanyant, però el nostre (quasi) infal·lible Sergi cedeix el punt davant de dues peces contra torre i el seu Rei més exposat. En aquell moment el marcador 3 a 3, i quatre partides en lloc! Durant una bona estona sembla que el matx pot caure cap a nosaltres: Pawel taules, amb pregunta al delegat; mentre David, desprès de parar un gran atac del seu rival, ressorgeix i s’imposa. Oriol ja no pot perdre, i intenta guanyar un final de Dama i peó contra Dama, mentre Gorka porta 1 h defensant la seva posició. Oriol acaba en taules, i Gorka acaba enganxat en els apuros de temps. 5 a 5 !! La setmana que ve ens anem de passeig a Banyoles, a visitar una altre equip fortíssim (com el d’aquest diumenge) que ve de la DH. Només queden dues rondes, … i allà estarem!!
(Crònica del presi)
LLINARS “B” – PEÓN NEGRO 8 – 0
Matinal suau. En Joan Garcia que va acabar el primer amb el permís del Parra mentre feia un cafè al tauler 1, esbandia ràpid al tauler 8 i marxava amb un 5 de 6 de moment en aquesta competició i 35 punts d’elo. Apa, bon diumenge i passi per caixa dilluns de cinc a sis. 2-0 i anar fent via, perquè al delegat per una vegada a la vida (posarem dues per si em falla la memòria), li tornen 10 punts (una dama) dels incomptables que haurà regalat al llarg de molts anys. Gràcies i barraca. No abandonen, així que encara em fan treballar una mica… No serà que podien sospitar que la podia tornar? Je, je, je. En Roc, tela marinera, lo pescador del club, tirant la canya, diu, el saben aquél? Que si no pica a la primera… donarem voltes i voltes i ho tornarem a intentar. I es que 6 de 6 porta i un increment de 83 puntets. També fantàstic l’Òscar amb 3 de 4 i 18 punts. Contents també de recuperar un dels veterans com l’Abel que també va guanyar i els mestres Galino que també van fer el propi. Em deixo algú? Doncs ja ho sabeu, si teniu mals resultats, veniu al “B”, és un xollo, tercer 8-0 de la competició i tot i així difícil, difícil està per pujar la categoria. Que hi farem…
(Crònica meva, je, je, je)
ESPLUGUENC – LLINARS “C” 3 – 5
Nos toca desplazarnos a casa del Espluguenc, un local pequeñito pero muy acogedor, con una gran biblioteca y toda la pared forrada con los Grandes Campeones de todos los tiempos. El desplazamiento fue divertido, íbamos en 2 coches y en la BureuVan sonando Chamaleon de Herbie Hancock y The Final Countdown and The eye of the Tiger a todo volumen, qué motivación, era un +1 antes de comenzar! El equipo que presentábamos era de lujo, 3 sub14, 2 sub12, 1 sub10, y para rellenar un par de adultos. El llevar tantos jóvenes causó un gran respeto a nuestro rival, ya que es difícil saber la fuerza real de estos jugadores. Comenzó el match sin incidencias y después del primer análisis, llevábamos ventaja en la mayoría de tableros. El benjamín Sergi (el pequeño y más travieso de los 3 Sánchez que hoy teníamos en el equipo!) se le escapó el punto después de una partida muy bien planteada, pero su rival era el campeón del Comarcal y a pesar de una ilegal, supo remontar la posición. Hilari venía con muchas ganas de sumar y así lo plasmó en su partida, dominando de principio a fin sin dar ninguna opción, chapeau. Asier, que repetía de tablero 1, no tuvo su día y perdió una torre en una posición con ligera ventaja y tuvo que ceder. Eric volvió a desplegar un gran juego de ataque, acorralando poco a poco a su rival, y terminando en un final de peones con 2 de más, más que suficiente para ganar. Nos poníamos con 2-2 en el marcador y ventaja clara en 3 de los 4 tableros restantes. Manel no se complicó e hizo valer la pieza que ganó con un doble de peón (según nos explicaba el Delegado del Espluguenc, allí se conocía como unos “calzoncillos” al tener como 2 patitas cortas) para llegar a un final ganador. Adahara por su parte, en una lucha de enroques opuestos, después de cambiar damas y lanzar todos sus peones, consiguió ganar pieza y la partida. Aramí tenía una partida con ventaja posicional, con gran ataque y muchas amenazas, supo defenderse muy bien y atacar al mismo tiempo, hasta que decantó la tensión a su campo y ganó con solvencia. Ya habíamos ganado y faltaba Arnau, en mesa 2, otro gran jugador de ataque, que tras otra partida de locura, con peones de más entregó calidad para dar un bonito mate, pero éste no llegó, había un jaque intermedio que lo salvaba y el rival suspiró y ofreció tablas, pero nuestro Arnau es un guerrero y aún le quedaban fuerzas para intentar ganar, aunque esta vez no pudo ser. Nos llevamos una nueva victoria por 3-5, de un Club amigo con un gran Delegado, Jose Antonio, al que mandamos un fuerte abrazo y muchos éxitos! Y la próxima semana tendremos una nueva sorpresa en la Alineación! ¿Queréis saberla? Pues atentos a las redes sociales!
(Crònica de Manel)
ESPLUGUENC “B” – LLINARS “D” 1 – 3
Aquesta setmana l’equip femení, coincidíem en el nostre desplaçament a Espluges amb l’equip C, per tant, dels 12 esportistes que hem anat, la meitat erem fèmines, cosa que ha deixat ben sorpresos als equips contraris… Al primer tauler de l’equip s’incorporava la Glòria, que després de molt de temps sense poder jugar, aquesta setmana sí que ho ha pogut fer. Llàstima que el contrincant tenia un alfil molt amagadet, que li ha menjat una torre, tot i tenir peça de menys, ha continuat lluitant, però al final ha hagut d’abandonar. La Tura ha estat, com ja ens té acostumats, la primera a acabar, i és que el seu rival, en veure’s amenaçat, ha fet la pitjor jugada que podia fer, l’única jugada que permetia a la nostra esportista fer mat en una. La Carlota al tercer tauler, amb negres, li ha fet tal atac al seu contrincant, que l’ha deixat que no es podia ni moure, i si movia qualsevol peça era mat imparable, davant d’això el rival ha decidit abandonar la partida. En el quart tauler, defensat per mi, tinc una partida tranquil·leta, amb un nen, al qual li han repetit moltes vegades que no corri al jugar, per tant, vaig a poc a poc, en una combinació perd peça, tot i que continua lluitant, no pot evitar l’escac i mat. Marxem contentes d’Espluges amb un 1-3. Ara anem quartes, a mig puntet dels tercers, però com la setmana vinent l’equip D descansa, i sumarem 4 punts, suposem que tornarem a quedar terceres a la classificació.
TORREBLANCA “B” – LLINARS “E” 3 – 1
SANT CUGAT SUB12 – LLINARS SUB12 4-0
Jornada molt dolenta per als nostres sub’12… Visitàvem al líder, el Sant Cugat,amb moltes ganes de jugar i de retallar punts respecte a ells. De fet, amb l’elo a la mà, érem superiors als quatre taulers, però si anaven líders, per alguna cosa havia de ser… Ja començava el matí malament, ja que el nostre primer tauler, Daniel Romero, molt sòlid i segur en el seu joc, perdia un peó a la mitja hora de joc…mal presagi… Noah Molina, al segon tauler, començava a atacar i no pintava malament la seva partida, gens malament.. Al tercer tauler, Ariadna Carrasco, jugava amb negres amb molta solidesa i era encara massa aviat per fer un pronòstic. Amb blanques, al quart tauler, Aleix Quincoces, començava a jugar aquelles posicions tan complicades que tant li agraden jugar. Tot estava obert encara… Però a l’hora i mitja de joc tot va començar a decantar-se a favor dels locals… Aleix Quincoces no va resistir l’atac del rival i, amb el rei descontrolat, va haver de sacrificar la dama i amb això també la partida.1-0 Noah Molina, que estava atacant bé, es va deixar el rei també al centre i no va poder amb el contraatac del negre, i va passar de tenir la partida molt de cara, a perdre ràpidament. 2-0,les 11:15h.del matí i Daniel patint amb el peó de menys i Ariadna a punt de perdre una qualitat. Això no pintava gens bé… I així va ser. Mitja hora després els seus rivals van fer servir la seva avantatge al final i van posar un contundent 4-0 al marcador…. Només quedava felicitar als nostres jugadors que ho van donar tot i que van acceptar la derrota amb molta maduresa… I felicitar també, com no, al Sant Cugat, que ha fet un equip molt fort, amb molta motivació i ganes de guanyar… Felicitats a tots vuit, que sense dubte, ho mereixeu-ho!!!!!
(Crònica de Toni)