Intercanvi a França
…Caminante no hay camino.
Se hace camino al andar
Golpe a golpe.
Verso a verso
…
https://www.youtube.com/watch?v=Lj-W6D2LSlo
Cantares. Joan Manel Serrat.
Dedicat a Antònio Machado.
Exiliat i poeta enterrat a Colliure
Doncs, ja hem tornat de l’intercanvi amb els nostres amics de Saint Jeannais¡¡¡¡¡
De vegades les fronteres són més mentals que reals. Avui dia, anar a França és molt ràpid. Bones vies de comunicació i inexistència pràctica de la frontera fa molt fàcil el desplaçament a una banda i altra dels Pirineus. Per exemple, estem més lluny de Salou que de moltes poblacions del sud de França. Moltes poblacions franceses tenen més a prop, Figueres que Montpellier. En canvi, molts vivim a una i altra banda d’esquenes els uns del altres. Nosaltres no som una població fronterera, però estem molt a prop i arribar a França ens suposa una horeta de trajecte.
Aquest és el cas de Saint Jean Pla de Corts, un poble a 15 kilòmetres de la frontera i a 130 kilòmetres de Llinars. Un poble pel que molts mai hauríem passat sinó fos per aquest intercanvi.
Vam sortir de Llinars de forma força puntual, malgrat ser un grup nombrós. Van arribar a ser unes 50 persones¡¡¡¡ A mesura que ens anaven apropant, el temps s’anava enfosquin i, a l’alçada de Figueres, va començar a ploure amb força. Per sort, la previsió meteorològica es va complir d’una forma molt exacta i cap a les 11 va deixar de ploure per, finalment, acabar clarejant.
A l’arribar a Saint Jean Pla de Corts ja ens estaven esperant. Discursos dels nostres presidents dels clubs, Joan inclús es va arrencar amb algunes paraules en francès. Els nostres jugadors van donar un petit detall als seus rivals i, seguidament, van començar les partides. El matx es va anar desenvolupant en un ambient alegre i desenfadat. En una altra ocasió potser que pensem com combinar aquest ambient desenfadat amb algunes partides que s’allargaven, mentre els petits feia estona que havien acabat. Els nostres nens jugaven i, mentrestant, els acompanyants també feien un petit torneig de ràpides. Això si, més pendents de les partides dels nostres fills que de les pròpies.
El desenllaç final va ser molt disputat amb uns rivals molt més forts del que esperaven. Però, crec que el resultat és el que, en aquests cas, menys importa. El més rellevant ha sigut haver tingut ocasió de compartir aquesta jornada amb els nostres nous amics i, també el bonic dia que van poder gaudir totes les persones de Llinars que van poder anar a aquest intercanvi.
Després de les partides van anar a dinar a l’escola del poble. Malauradament, no tots els pares francesos es van poder quedar degut a la manca d’espai existent. Amb els que es van poder acompanyar van tenir ocasions de poder departir en un ambient de franca camaraderia. Qui ho sap? Potser que d’aquí puguin sorgir noves amistats entre les famílies.
Finalment, van concloure el nostre curt viatge a França amb una excursió a Colliure, bonica població costanera on va morir Antonio Machado. Molts exiliats catalans i espanyols van passar per aquestes contrades quan va acabar la nostra Guerra Civil. Podrien dir que Colliure va ser una qüestió de corbes, però no femenines. Millor pregunteu a la Montse o a la Rut sobre el tema quan les veieu. Segur, que us ho explicaran encantades i sense cridar,…
Res més, de moment. Només resta agrair als nostres amics francesos la excel·lent acollida que hem tingut al visitar les seves terres. Vull agrair també la feina feta per l’Albert Badosa del Club Santa Pau i, com moltes altres vegades, de l’Anna Bonals. Tots dos ens va ajudar a que aquest contacte donés el seu fruït. Núria, Gerard, el nostre fotògraf Lluis de las Heras i altres companys també han ajudat a que aquesta sortida fos tot un èxit d’organització i d’assistència. Vull acabar els agraïments amb el Richard per tota la feina realitzada que ha sigut molta (Però, Richard si ho llegeixes, això de portar-te al Josito ni parlar-ne¡¡¡¡) Vull destacar també que tot el grup s’ho va passar molt bé i tot sembla que, més d’un ha quedat amb ganes de repetir.
Res més, de moment… Res més? Això he dit… però crec que continuarà… Potser que, aviat puguem tenir a llinars una visita…
Hagamos camino al andar…
y encontremos personas con quien caminar
Crònica de Jaume Gayoso
Selecció fotogràfica Gerard Prats