Això ja està…. Darrera ronda del per equips. Dia de retrobades i comiats al per equips. El “A” acaba guanyant el Peona i Peó, el “B” empata contra el líder, el “C” guanya al Montmeló i PUJA A PRIMERA!!!. EL D i el E tornen de Ripollet amb només un empat i els nanos acaben el campionat amb derrota a Mataró que els deixa sense play-off..
Ja podeu llegir la crònica oficial de la darrera ronda. No us ho perdeu…dons hi ha tiberi a la vista.
A més a més, també podeu veure els quadres finals al portal del per equips de la Federació.
Ronda 9. 17/03/2013.-
Llinars “A” 6 – 4 Peona i Peó “B”
Gran victòria del”A” per acomiadar la temporada amb bon regust. Si abans de començar el per equips preveiem potser un matx per evitar el descens a l’última ronda, la realitat ha estat molt diferent. Ambdós equips ja es trobaven fora de perill, així que tampoc hi havia un ambient de tragèdia imminent… Al final el “A” acaba cinquè de grup, cosa que realment no ens esperavem abans de començar… i per davant del Peona i Peó..
Dia de comiats, en Paco Cobos jugava amb nosaltres la que ha de ser la seva darrera partida del per equips amb el Llinars si el projecte Hostalric funciona (així ho esperem… http://clubescacshostalric.jimdo.com ). En Paco ha portat la càmera per fer fotos de grup (fantàstica aportació del “susodicho” en la seva faceta de reporter gràfic…) i tots plegats, A i B, hem posat per la posteritat. A sobre, va i guanya al quart per deixar el pavelló ben alt i bon record… Bon campionat de’n Paco, amb 4,5 de 9 i +17 (o sigui, que no li han tocat caramelets…)
La Laura ha acabat avui el seu “calvari” particular del primer taulell amb unes taules contra l’amic Corrigüelas… Dur campionat per la Laura, que no ha perdut la compostura en cap moment i s’ha mostrat sòlida i lluitadora cada diumenge….
Si el de la Laura ha estat un calvari, no diguem dons el que pot haver estat per la dupla PP (Pérez-Pinneapple), que avui han tornat a palmar… El presi: 2 de 9, cinquè tortell seguit, -23,4 d’ELO i avui durament castigat al segon per Roger Cervelló… En Pinneapple (que avui ha vingut de nou en l’artefacte que ell anomena bicicleta), més del mateix: 2 de 7, -14 d’ELO i demanant l’hora en el cinquè… Un desgavell de parella, els prodriem lligar d’esquena a esquena….
El tercer el defensava avui de nou en Marc, amb qui no comptavem a les previsions inicials però que finalment confirmavem el divendres vespre. En partida lluitada i rellotges al límit, ha perdut davant Oscar Garcia. Felicitar també en Marc, que ens ha ajudat 5 setmanes, acaba amb 3 de 5 i +15…
Al sisè, “El pelos” la tornava a liar contra un 2100 i guanyava l’esperada… i amarga partida que, si la mitja d’ELO li hagués entrat, hagués significat norma. De nou grandíssim per equips de’n Dani, amb 7 de 9, tant sols una derrota, +50 d’ELO i els 2130 a la vista. Abran paso, abueletes…
Per darrera d’ell, l’Eloi també ha guanyat en Pau Jover i s’acomiada del per equips amb 5,5 de 9 i 28,5 punts al sac. “Iceman” Castillo és un altre que atisba els 2100 a curt termini…
L’Andrea al vuitè ha estat avui de les primeres en acabar, signant taules i acabant també un campionat dur, finalment amb 3 de 9 i deixant-se pel camí 17 punts que de ben segur recuperarà aviat.
Degut a la segona baixa consecutiva dels “Veciana brothers”, avui els préstecs del “B” també eren de 2 jugadors, l’Oriol i en Gerard (Ayats, clar..). N’haviem previst un tercer per si no venia en Marc, i com que al Prats ja no el volen ni en pintura, haviem ja preparat psicològicament l’Antonio…
L’Oriol al final li ha pres la mida al “A”, i després dels dubtes inicials ha fet un bon rush final (2,5 de 3), ha salvat l’ELO i avui ha signat una brillant i rotunda victòria davant la Carla Marin, una bona jugadora…
El darrer taulell era per… sí, per ell. Es que no sé com dir-ho… Bé, l’Ayats… Avui gran notícia: ha aconseguit que li quedéssin menys de deu minuts!!! Una nova victòria del nano, que en competència directa amb el “Peluki” acaba també amb 7 de 9, també amb una única derrota (contra un 2100) i +48,60. P’haberse matao!!
Total, que malgrat l’actuació del PP, l”A” s’ha imposat i ha tancat així el nostre bateig a Segona Divisió. L’any que vé hi tornarem a ser, per descomptat també amb moltes cares joves, segell que ja comença a ser característic del Llinars….
I com he vingut prometent al llarg de les cròniques setmanals, us adjunto avui les proves fefaents de l’actuació de l’altre intregrant de l’equip “A”, que sense disputar ni una partida (Hoy te me has escapao por los pelos….) s’ha convertit en protagonista destacat del campionat. Com diu en Canut: Eeeeeefectivamennnnt!!!… Ens referim al “susodicho”.
Ronda 3, 3 de Febrer 10:15 hores, L’Hospitalet: Una de callos amb cerveseta. Jaque!!
Ronda 5, 17 Febrer 11:17 hores, Montmeló: Cap i pota, i la birra que no falti…
Ronda 6, 24 Febrer 10:19 hores, Sant Cugat: Xurrasco amb torrada, un allet, el tomàquet i suposem que l’allioli…
Ronda 7, 3 Març 10:10 hores, Sant Antoni Vilamajor: Botifarra amb seques, cervesa… i amb proves evidents de que disposa d’un col.laborador i sequaç en les seves excursions gastronòmiques… I això que avui no tocava, que jugaven a casa.
Ronda 8, 10 Març 9:58 hores, Sant Feliu: Acabem com hem començat, una de callos, hi afegim unes olivetes, el Mundo i hem canviat l’Estrella per la Moritz. A més, la prova irrefutable del dòping pastisseiro. No tinc paraules…
Xapeau, xaval, que t’aprofiti… Tu si que t’ho montes bé…. No com aquesta colla de pringats, que perdem els diumenges deixant-nos les poques neurones que ens queden… L’any que vé em passo a la logística!!!
Llinars “B” 4 – 4 Mollet “B”
Un empat davant el líder iimbatut Mollet…No està malament per acabar. A més, acabem amb més punts que els del “A”, je, je…
Avui n’hem vist de tots colors..
El primer en acabar, amb victòria inclosa,”Evans” Lafuente al vuitè, que fent un esforç sobrehumà avui ha accedir a jugar després de tot el campionat absent. La sala ha estat un clamor popular quan la seva figura ha aparegut per la porta. Aplaudiments i mostres generals d’homenatge i reverència han servit per ambientar encara més el matx. En Jose Manuel s’ha imposat al mateix Dilan que va jugar contra el “E” a la ronda 4. Estem en condicions de confirmar que no es tracta dons de’n “Bob”.
Poc després venia la primera revolcada al setè. En David, adormit una setmana més, es deixava peça contra Kiriam en un canvi mal valorat i aquesta vegada ni l’intervenció divina ha pogut evitar que perdés. Signatura, claus del cotxe i cap a casa a seguir dormint fins l’hora de l’arròs… 1 – 1
Per aquelles hores en Blas ja bufava… De nou una obertura de les seves deixava el taulell en un ball de bastons…
Al cap de poca estona, nova ensopegada. Jo al setè, jugant una siciliana refusada per les blanques, aconseguia després de molta feina guanyar un peó, i després de 34 jugades correctes (segons la maquiavèlica màquina de’n Prats) feia la incorrecta que em costava la partida. Apa, un altre bunyol… i 1 -2
Per acabar-ho d’arrodonir ens posavem 1- 3 després de que el rival de’n Jordi l’enganxés de la manera més cruel… De res han servit els esforços de’n Jordi per remuntar la partida durnat tot el matí…
Però com he vingut explicant durant tot l’any, quan ens mosseguen es quan ens tornem més ferotges… Aviat “Xacobeus” al tercer s’imposava després d’una nova partida brillant (dues de seguides i un bon fi de temporada amb 2,5 de 3) i “MacGyver” tornava a posar l’empat al marcador (ojo a en Xavi… que sempre plora, que diu que està fatal però al final 4,5 de 6 i +23,5).
Quedaven els dos primers taulells, i al final el que et donen els escacs per un costat t’ho treuen per l’altre…
La partida de’n Prats al segon era lletja…molt lletja, tot i que ell s’encaparri en les seves maniobres psicològiques, de presumir de fer exactament el contrari del que espera el rival, que si els apuros de temps, que si bla, bla, bla… Pintava tortell, però el rival no ha vist MAT EN UNA!!!, l’ha deixat lliberar-se i ha passat a semblar que fins i tot podia guanyar!! Finalment, la cosa ha acabat en taules per repetició, que vist tot plegat, és un regalet de mig punt… Lo Prats, tipus irregular i imprevisible, acaba amb 3,5 de 8, amb resultats que un cop més demostren que la lògica no te cabuda en el seu univers de Yupi particular…
El regalet del segon s’ha repetit al primer, però a la inversa…La partida de l’Antonio al primer, ben portada contra un 2150, amb iniciativa, favorable i amb peça de més acabava en taules ruïnoses que deixaven el matx empatat…
La mala notícia ha estat que, malgrat tots els esforços de la setmana, al final no hem pogut fer jugar el “susodicho” i espatllar-li l’esmorzar amb el còmplice, com era la nostra intenció… (tot i que avui no en tenim evidència documental). L’any que vé no s’escapa.
Al final no hem pres mal, dons…. Un empat, tots contents i fins l’any que vé, on tindrem una dura pugna comparativa contra el “C”, que ha pujat. Bé, potser haurem de canviar les lletres, veient com progressa la joventut…
Montmeló “B” 2 – 4 Llinars “C”
La vida pot ser meravellosa…
Finalment els crios ho han aconseguit, i no han hagut d’esperar a veure desempats ni altres punyetes… 7,5 de 9, segons amb 1,5 d’avantatge sobre el tercer i a Primera per la porta gran… Que n’aprenguin!! Amb el presi recordavem quan vàrem pujar el “A” a Primera Provincial… Allò semblava una gesta….i van aquests marrecs i en un plis-plas fan el mateix…
L’equip ha estat una pinya durant tot el campionat, s’han fet costat, han estat solidaris i, el més important, li donen al club garanties de continuitat en el projecte. Que si nois, que ho heu fet de traca i mocador!!
Un destacament del “C” arribava al club a mig matí, amb notícies d’un provisional 0-3 a favor (l’empat ja era per cagar-s’hi…) però el mòbil de la Corina treia fum amb l’última hora de les partides retransmesa via whatsapp per el pare Toquero… Finalment, 2-4, amb victòries per Guillem Las Heras, Sergi Prats, Gabriel Vacas i Alex Maria, mentre que en Pau Toquero i en Marc Rosàs han perdut.. Fins i tot sembla que el resultat podria haver estat més rotund si a en Marc no se li hagués escapat en Sergi López…
Crec que també val la pena anomenar tots els que també han contribuït en aquesta gran campanya del “C”: Pau Martín, Sara Las Heras, Martí Barrios… i també Jordi Cobos i David Rosàs, que podran presumir per les restes d’haver estat els únics adults que han jugat una única partida en aquest equip.
L’any que vé, a Primera amb el “B”…. Nos veremos las caras, enanos…
Ripollet “C” 2 – 2 Llinars “D”
Més comiats…. A l’igual que en Paco, avui ha estat la darrera partida del per equips amb el Llinars de Jordi “Corleone” i David “Chiquito” Cobos, que passen a engreixar la nòmina del futur Hostalric… Com ja he dit, gràcies a tots dos i tota la sort del món (bàsicament perquè jugaran a la territorial de Girona, si no els afeitariem de bon grat…). Haurem dons de buscar dons un baixista i un bateria nous pels roqueros…
El “D” ha finalitzat empatant a Ripollet, amb victòries als dos primers taulells (Moi i Vito Corleone) i derrotes als dos darrers (Paco Melenas i Chiquito).
Coses a destacar:
– Que malgrat que a ell li pesi guanyar sense jugar, En Paco Manjón acaba amb 6 de 9, beneficiat per dos vacants i un pròfug, i s’embutxaca 25 puntets.
– Que en Jordi (aquest sí les ha jugades totes) acaba també amb 6 de 8 i +27,5
– Que el “D” ha fet un gran campionat i ha acabat quart en un grup on el Montornés i la Paretana jugaven un altre campionat, així que l’any que vé hem d’atacar l’ascens.
Ripollet “B” 3 – 1 Llinars “E”
L’altre enfrontament contra el Ripollet era més desigual, i el resultat ho diu tot. A l’únic taulell on erem superiors (Lluís al quart) hem guanyat. A la resta, la diferència d’ELO ha pesat molt…
Derrotes per un retrobat Carles Santos al primer (Ben trobat, company!!), en Rafa al segon i en Carlos Gonzalez al tercer.
Tot i aixó, el “E” acaba en una meritòria cinquena posició, que sembla que és poca cosa, però pareu-vos a pensar en que hi ha vuit grups de Tercera i els darrers no baixen perquè no poden…
Cerdanyola Mataró sub-12 4 – 0 Llinars sub-12
Segon 4-0 en contra seguit que ens ha deixat definitivament fora del play-off final… Dos resultats que han marcat sens dubte el final del campionat pels més petits i que amaguen el bon paper que han fet el més joves durant tot el per equips.
Avui anavem amb baixes, algunes per absència, i alguna per decisió tècnica… Defensaven el Llinars la Tura, en Gil, en Joel i en Quim, que no han tingut el millor dia.
Si hem felicitat el “C” pel seu bon paper, no ens podem estar de fer el mateix amb els més petits. Si als grans ja ens costa llevar-nos el diumenge i aguantar 9 setmanes seguides, penseu el mèrit que tenen els sub-12, sempre amb bona cara i contents d’anar a jugar.
No passa res, ens toca felicitara els del maresme i l’any que ve hi tornarem…. amb la mateixa empenta.
I aquí acabem (a falta de rebre la solució final al Calculín) les cròniques del per equips 2013. Segurament em deixo coses al tinter, això estarà ple d’imprecisions, hauré passat per alt coses que potser s’haurien d’haver dit i alguna vegada no hauré sigut prou just valorant bones o males actuacions, però aixó és el per equips…. amb tot el seu encant, les seves alegries, les seves misèries i les meves cròniques…
Agraïr-vos a tots la paciència per suportar estoicament la parrafada setmanal (fins i tot sé que alguns de vosaltres, els més inconscients, les espereu i us les empasseu de dalt a baix. Animalets…). I per descomptat, que quedi constància que tot això ha estat escrit sempre amb tota la inocència i intentant desdramatitzar tant les fanfarronades de les victòries com les tragèdies de les derrotes.
L’any que vé si tinc empenta hi tornaré…. i m’agradaria trobar corresponsals en altres equips que hi apportéssin també la seva salsa…. Qui sap, potser trobem algú que retransmeti també els esmorzars…
Apa, a descansar…. i que os den!!
Ronda 8. 10/03/2013.- Crònica “oficial”
Abans de res, una abraçada per la família Arnijas, gent encantadora però que està passant uns dies delicats per temes de salut… Des d’aquí, ànims i força.
Sant Feliu 5,5 – 4,5 Llinars “A”
Ha anat de poc…. La visita a casa del líder Sant Feliu (i virtual equip ja de Primera Divisió) es preveia a priori com una derrota en tota regla, però el “A” ha plantat cara (bé, molta part del “A”…). Tot i el resultat, però, en cap moment ha semblat que tinguéssim opcions…
La Laura en el primer se les tenia amb l’Eduard, ex-Llinars retornat al seu club d’orígen i el rival amb més ELO que s’ha trobat en tot el campionat (2368). N’ha tret les úniques taules del matx, bon resultat que la fa respirar després d’un per equips “durillo”, ballant sempre amb la més lletja, i acumula 2,5 punts contra una mitja d’ELO de 2268…
Els punts ens han arribat de la mà de’n Marc Arnijas contra el MC 2302 Matias Mingo (sembla que tres setmanes de futbol fan carregar les piles escaquístiques…), de’n Dani Gutierrez (nova víctima que supera els 2200…), d’un fantàstic avui Oriol Panadés contra un 2160 (per fi s’ha pogut treure l’espineta del “A”…) i d’un Gerard Ayats que ja ens té malacostumats. Els seus bons resultats contra gent experimentda, consumint només mitja hora, han deixat senzillament de ser notícia… (la propera avaluació el seu ELO ja començarà per 2).
Capítol a part mereixen les derrotes… Avui han palmat el presi, en Paco Cobos, en Piña, l’Eloi i l’Andrea. Tots els rivals ens superaven per ELO amb escreix, des dels +119 de’n Piña fins els +181 de’n Cobos, així que la tasca era dura i honradament, crec que tampoc era el dia per demanar-li impossibles a la gent.
D’en Paco Cobos poc tenim a criticar…. 3,5 de 8, 43,8% dels punts, mitja dels rivals de +105 i puja 9,5 punts d’ELO. Bé, “progressa adequadament”… De l’Eloi i l’Andrea tampoc, estant complint amb la seva tasca, treient partides endavant, donant punts a l’equip, més potser l’Eloi….
Altra cosa és que haurem de valorar degudament en el seu moment l’aportació del PP (Pérez i Piña, la dupla “diplodocus”), que han aconseguit només el 28,6% dels punts (4 de 14). Una penita… L’any que vé els veig al “B” sense remisió… o potser al presi el deixem de xofer i delegat però sense dret a cadira… Cal comptar que amb tanta canalla al “A” podem tenir problemes logístics, i potser només tinguem disponible al “susodicho Carpanta” (Tranqui que ahora voy a por tí…).
Bé, també està lleig que en fem llenya dels arbres caiguts, així que apa, una tilita, un parell de llagrimetes (sniff sniff) i a aguantar, que és el ball que toquen.
La setmana vinent tanquem la barraqueta a casa contra el Peona i Peó. A veure si els guanyem i els passem per desempat…No estaria malament. Ens quedarà però mal regust, dons en Dani no tindrà opcions de Norma. Necessitaria guanyar exactament un 2200, però ni que forcéssim i féssim descansar a tothom que està per davant d’ell, com a molt li tocaria un 2172 teòric, així que no hi ha res a fer…
La mala fortuna va ser l’única derrota de la primera partida a casa (ronda 2). Sens dubte, l’absència de pastes i croissants va ser determinant i en Dani, acostumat al dòping gastronòmic dominical, es va sentir desorientat…
Anims, Dani, no estàs gaire lluny…igual que alguns dels teus companys. Potser a Llinars?
Y ahora tu ven p’acá… La mare que el va parir, el “susodicho”!!! Avui una de callos, amb olivetes i cerveseta Moritz, tot ja a taula a les 9.58… Es a dir, si tenimn compte que de Llinars a Sant Feliu passant per Mataró a recollir el Arnijas i el Eloi hi ha, segons el Maps, una hora exacta de camí i que van sortir almenys a les 8.40 (vam marxar plegats), el tiu va tardar exactament en aparcar, deixar l’equip, trobar un bar, mirar-se la carta o la pissarra, demanar, esperar a tenir-ho tot a taula, fer-li la foto i enviar-me-la…. 18 MINUTS!!!
A sobre té la barra d’enviar-me evidències documentals dels tres tipus de croissants a disposició de l’equip i de còm la joventut degluteix compulsivament l’esmorzar…
Tranquilo, la venganza es un plato que se come frío…
Granollers-Canovelles “B” 3,5 – 4,5 Llinars “B”
THAT’S ENTERTAINMENT!!! (Això és espectacle..)
Avui hem assistit a una d’aquelles jornades que es recorden sempre i que compensen nou diumenges de sacrifici cada any… La “colla del Alzheimer” (a excepció de’n David, clar…) hem anat cap a Canovelles a veure si en rascaven almenys un empat que ens salvés ja de les especulacions de’n Blas.
El Blas i en Rafa Peinado (avui li hem estalviat el viatge des de Granollers i l’hem convidat al “B”) anaven pel seu compte. L’Antonio i en Xavi han anat en el cotxe de fumadors, i un molest dolor d’espatlla ha fet que canviéssim el super-mega-ultra-chachipiruli BMW de l’Aurelio pel troncomóvil-superchusta-megaboñiga de l’Audi del Prats.
Allò no és un A4, com a molt serà un A1,25 per la quantitat de peces que li falten… Per començar hem hagut d’encabir l’Aurelio al darrere. Després de diversos intents fallits, en Prats, amb bon criteri, ha constatat que l’Aurelio no cabia a la cadireta de’n Sergi i s’ha decidit a treure-la. Bé, Prats!! D’allà sota n’ha sortit de tot…. Després em pujo jo al davant i he pensat “Cara’m, si que és espaiós…” Llavors m’he adonat… que faltava la meitat del tablier!!! Us juro que si ens parem es creuem que l’hem robat…
No m’he atrevit a tocar la ràdio, dons d’allà en surt com una mena de pen-drive sense funda amb tots els circuits a la vista que dona “yu-yu” de tocar-ho per si t’enrampes… I després està lo de la direcció assistida musical…. Insufrible, cada vegada que gires tot xerrica, el volant grinyola (“Falta una mica de 3 en 1” deia en Gerard). Al menys n’hi has de posar 14 en 1…
Bé, al final hem arribat, hem trobat en Jordi:
– “Bufff, qué malo estoy… Encima me he dejado la sudadera del Llinars y mi camiseta de la suerte de Catalunya. Hoy fijo que pierdo….” Premonitori.
Ah sí, el matx…
La primera ha estat l’atracament de’n David al setè… Diu que s’ha quedat mig adormit i que quan s’ha despertat perdia de peça i amb posició perduda… “Papa, estic perdut, ¿puc entregar una peça? Crec que tinc algu…” Dit i fet, el rival s’enroca (mala decisió), en David entrega una torre, desmunta l’enroc i troba continu. Cara compungida de’n Diego Castillo i taules a la butxaca…
Després he acabat jo al sisè, aconseguint la meva segona victòria consecutiva (¿increible, no?)…. Una espanyola variant del canvi, el rival que ho vol canviar tot, una entrega de qualitat per quedar-me amb dos peons de més d’entrada, un alfil brutal i tots els meus peons…. Rodó. 0,5 a 1,5
Per aquelles hores en Jordi ja estava mig pringat, una obertura llastimosa el deixava inferior des de l’inici….. però la partida de “Xacobeus” Galino ho compensava. Dos peons de més en un flanc de dama desert que avançaven cap a la meta inexorablement i el contrincant que no parava de tocar-se la barba buscant una solució impossible. Res a fer…. 0,5 a 2,5. Pintava de la boina….
En Gerard al tercer anava treballant la posició i en Xavi al cinquè al menys taules tenia…. El que pitjor ho estava passant era en Rafa al vuitè, presionat pel rival, però intentava aguantar amb decisió.
L’Antonio amb negres al primer pintava bé… Arahuete, que jugava la seva típica partida posicional (crec que la peça blanaca que he vist més avançada durant tota la partida ha estat el peó de d4…). L’Antonio ha anat presionant, exprimint la posició, obligant a canvis desfavorables fins quedar amb un final de dames i peons amb peó a setena. Llavors ha acabat llençant els seus peons de l’enroc per rematar-ho amb mat inclòs. De conya…. 0,5 a 3,5
Després ha començat la festa…. Mentre la posició de’n Rafa al vuitè ja feia definitivament mala cara en Jordi ha palmat al quart. Bunyol de partida i, encara que en Rafa seguia lluitant, ja comptavem amb el 2,5 a 3,5, però vaja, que entre el Prats i en Clavell, unes tauels les pillavem segur….. o no.
Llavors… qui si no, va el Prats i, apurat de temps des de feia estona, es penja un peó de b2 que li costava el punt sencer. Empat a 3,5, dons en Rafa finalment es rendia. Cagunlolla !!! Cal reconèixer però que el tiu ha currat, ha aguantat bé i ha donat la cara…
Per si no n’hi havia prou, en Xavi, després de defensar-se sòlidament amb tot, obria la posició i maquinava amb l’entrega d’un alfil a h3. Dit i fet: Axh3 Boníssima!!!… si no fos per una torre que hi havia amagada per c3 darrera d’un parell de peons…. Txh3 al toc, peça de menys i per llençar-les… Un desastre….
Però encara quedava la traca final… En Xavi, a partir d’avui “MacGyver” (per haver afegit avui a les seves ja conegudes habilitats amb els tornavisos i cinta aïllant la facilitat per sortir-se’n de les situacions més compromeses), acorralat i a punt de llençar-les ha vist com en Dani Flores li regalava un escac de dama que forçava el rei blanc a col.locar-se a h1 darrera la dama, que quedava així clavada a h5, i retratada després de Th7. La caraba… Per acabar-ho d’adobar, a la següent en Dani es deixava l’alfil que tenia de més i desesperat, abandonava…
Final surrealista, amb en Jordi mig discutint amb el rival de’n Prtas un mat en dos, tot l’equip contrari que feia un segon es veia guanyador… i nosaltres que no ens ho creiem…
Després del d’avui, ja podem dir que en Xavi “MacGyver” Clavell ja forma part del “Hall of Fame” dels atracos i ocuparà un lloc d’honor en els anals de l’història del nostre club… Això ja no li treu ningú…
La setmana que ve acabem a casa. Hora de comiat… Per cert, vull recordar que el “B”, farcit de iaios, “puretas” i presumpte cementiri de desperdicis escaquístics, passi el que passi a la darrera ronda, haurà fet més punts que el “A”. Jua, jua…
Llinars “C” 2,5 – 3,5 Tona – Crema
Ho han lluitat… però avui no ha estat possible. Però independenment del que hagin fet avui i del que facin la setmana vinent (crec que fins i tot perdent pujaran per millor desempat), el que han fet aquests vailets aquest any costarà de tornar a veure. Hem rebut felicitacions d’un munt d’equips per l’aposta per la joventut i ens n’hem de sentir orgullosos…. Molts d’aquest marrecs l’any que vé ens fotran una patada al cul als del “B”… i jo que me n’alegraré.
Avui, davant d’un Tona-Crema que ha demostrat perquè porta 8 de 8, el gust amarg de la derrota ha estat per en Marc al primer, en Pau Toquero al quart i en Martí al sisè. Les victòries de’n Guillem al segon, d’en Pau al tercer i les taules de’n Gabriel no han estat dons, suficients per endur-nos el matx…
Res, ànims nanos, que no ha estat res. Bona cara, felicitar el rival i a tornar-hi diumenge vinent…
Llinars “D” 3,5 – 0,5 Vall del Tenes “C”
Avui han triomfat… Los cuatro jinetes del Apocalipsis: Moi, Corleone, Chiquito y el Melenas avui han passat per sobre del Vall del Tenes i, tot i que no hi ha opcions de pujar, queden segur entre els quatre primers de grup. Bon campionat dons per aquesta colla, que excepte davant del Montornès, coco del grup, han puntuat en tots els matxs. Avui han signat sota del 1 en Moi, en Jordi i en Paco, mentre que en David ha fet les primeres taules de tot el per equips.
La setmana vinent, última oportunitat per acompanyar-los i veure’ls en acció, a Ripollet contra un rival dur…
Llinars “E” 2,5 – 1,5 Vall del Tenes “D”
Aquest tampoc s’han quedat curts…. i han fet que el Vall del Tenes tornés a casa amb el doble enfrontament perdut… L’únic que ha palmat avui, en Lluis, es lamentava el dilluns al club de còm havia llençat la partida… Taules de’n Carlos al segon (retrobat, que aquest any les ha jugades totes…) i victòries de l’Oscar al primer i de’n Xavi al quart (que es despedix del per equips aquest any, dons serà baixa l’últim dia).
El “E” també ha donat la cara aquest any, mai ha deixat el seu marcador a zero i està instal.lat en una còmoda cinquena posició… Bona feina.
Llinars sub-12 0 – 4 Tres Peons sub-12
Dur correctiu per la canalla… Sempre es pot perdre, però avui ha esta dolorós… No comptavem amb un resultat tant abultat, la veritat. Constatar però que el Tres Peons ha vingut amb molta pòlvora al davant: Llibert i Nagore.. un parell que juga molt bé i que ja sabem com les gasta a l’Open.
Res a dir, bona victòria dels de la capital, mal dia per l’Oscar, en Ferran en Joel i l’Edgar i ara a jugar-se el play-off el darrer dia a Mataró contra el Cerdanyola, que té mig punt més que nosaltres. Tenim un bon desempat, i una victòria per la mínima ens dona el passaport al play-off final.
Anims, dons!!
Ronda 8. 10/03/2013.- Crònica “ortodoxa” de’n Jordi (el cronista oficial no respon de les opinions expressades a continuació i no té necessàriament perquè estar-hi d’acord).
GRANOLLERS-CANOVELLES“B” 3,5
LLINARS ,Y A MUCHA HONRA ,“B” 4,5
Compañerismo:
Dícese de:
1 Vínculo y relación amistosa que existe entre compañeros.
2 Relación que se tiene con personas con las cuales compartes ciertas cosas.
Solidaridad:
Dícese de:
1 Cuando dos o más personas se unen y colaboran mutuamente para conseguir un fin común
2 En una colectividad o grupo social, es la capacidad de actuación unitaria de sus miembros
Si, solidaridad y compañerismo,esto es lo que le falta a más de uno que yo me sé. Pero os podéis creer que han tenido la poca vergüenza de intentar convencerme para que jugara este domingo con el “A” . Yo flipo, pero es que flipoen colores,¡¡¡ Menudos crápulas, pero se creen que van a callarme así???
Ya os lo digo yo, alto y claro: Jamásssssssssssssssss¡¡¡¡¡¡
Os adjunto copia del email con mi respuesta al presi :
To: josepveciana@escacsllinars.net
Subject: respuesta al presi
Date: Thu, 7 Mar 2013 18:27:41 +0000
A verpeoople que no tengo el email del presi, así que reenviárselo.
Estimado Joan, en respuesta a tu invitación de convocatoria el próximo domingo a formar parte del LLinars “a”, lamento comunicarte que:
A SANT FELIU ????? YO ???? CON EL “A” ???
AU Y VES A PASTAR ¡¡¡¡¡¡¡
A mi no me vais a sobornar con cuatro pastelitos ¡¡
No voy a traicionar a mis compis del “b” No intentes cuestionar mi integridad moral o me veré obligado a colgar el informe en ” ajedrez nd “, tu veras…….
Ala, que os lo paséis bien en SantFeliu, y a ver si pilláis una gastroenteritis aguda por sobredosis de pastas, listillos, que sois unos listillos.
Un abrazo y a cascarla….
A día de hoy no he vuelto a tener noticias suyas, y no me extraña después de haberlo amenazado con hacer público en “ ajedrez nd “ el ya famoso informe PAN-RRIKO.
Ahora sí que me han tocado la fibra, por favor que alguien me informe que hay que hacer pa acudir a la próxima junta que ya voy alquilando el disfraz de la “reina de corazones” y me van a oír estos “cap-grossos”.
Bueno, paro ya que me estoy alterando, y la cosa se pone violenta,” ja en parlarem”
Os paso aquí la crónica del match contra el Granollers, y cuando acabéis, los que todavía no hayáis entrado en el enlace directo que hemos creado del “informe pan-rriko” id preparando ración triple de palomitas, bocadillos y Coca-Colas varias porque con el segundo capítulo de la peli se nos ha ido la olla que no veas¡¡¡¡¡ pero mucho-mucho¡¡¡¡¡¡ ufff vaya tela¡¡
No sé ni por dónde empezar, así que tiraré de refranero que siempre queda bien:
Donde dije Digo, digo Diego………….
Ozu pichas, qué montonazo de cosas que llegaron a pasar ayer, y a cual más rocambolesca.
De entrada rectifico todas las sandeces que he llegado a decir en anteriores crónicas, y reconozco que después de ayer no merecemos ni pastas, ni sudaderas ni na de nada¡¡¡¡
Si ya sé que hemos ganado, y que podría montarme una crónicapa sacer pecho y demostrar que cuando vamos descansados y sin sueño, somos la ostia, pero va a ser que no, porque lo de ayer pareció más un show del Benny Hill, que cualquier otra cosa, y es que estábamos mas perdidos que un “lápiz chico”.
Ya a primera hora antes de empezar el match, se notaba la falta de concentración pre-partidas. Y solo le dábamos bola a las tonterías del informe, y los SMS que durante el fin de semana nos hemos ido mandando entre nosotros, Pa descojone popular de la peña.
El equipo de este domingo lo hemos formado:
Antonio “ el chamorro”, Gerard“ el Pollastre”Prats, Aurelio “xacobeus” Galino rebautizado como “ el del bastón” , Blas “ el menda lerenda” ,Josep “ el capi”, Xavi ” El Bombetas” Clavell, David “ A lo igual-lo flipas Veciana y el Rafael Peinado.
Esta vez voy a iros contando las partidas de forma individual de forma cronológica según iban finalizando, había pensando y acordado con el capi, insertaros los diagramas de varias de nuestras “posiciones”, pero finalmente lo descarto, que no queremos más coñas.
Pa ir abriendo apetito, el David “ A lo igual-lo flipas Veciana, que como ya es costumbre venia en semi-directo de su sabadete de John Travolta particular, a la media hora se dejaba pieza limpia, y con cara de Ruperta del 1,2,tres, se encargaba de escribir el prólogo del show Benny Hill que vendría a continuación, ya que 10 minutos más tarde firmaba unas tablas tras el atraco “bazoka en mano” que ha pegado con un continuo patatero, que ni él sabe como se lo ha colado. Tranquis que solo era el prólogo, jeje.
Mientras tanto, yo ya empezaba a currarme lo que iba ser mi patética y más penosa actuación de este año, y en la jugada 6 me quedaba atascado casi media hora sin recordar como seguía la teoría, y más penoso aún, no era capaz de sacarla en el tablero. La apertura ha sido:
1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cc3 Ab4 4. e5 c5 5. a3 ,pxp (comorr?, esto qué es?? Pero si aquí sólo conozco AxC¡¡¡), Pos vale ,será mala, no??, a buscar por qué ¿?, después de 30 minutos 7. Dxp (ole que bueno soy¡¡¡, era la mala¡¡¡), pero vamos a seguir que todavía me luzco mucho más jeje: 6.. Cc6 7.Ab5 Ad7 8.AxC Axc+ 9. DxaAxA 10. Dg3 Ce7 (ala, en toda la face, a ver quién es el guapo que se come el peón de g7, porque yo no me he atrevido) Bueno, vamos a ver si lo lio de otra manera, yieejjjja yo lo veo, me voy al capi y le pido permiso pa sacrificar una torre a cambio de ataque y barullos varios, y me dice que yo veré, pues venga caña al mono:
11 Ce2 Cf5 12. Df4 d4, , ya taaaaaa se la lie parda, ha caído ahora le meto un 13 g4¡? ,
Me come la torre, le zampo el caballo, y se la voy a liar por todos lados para encerrarle el alfil, o subirle los peones de f y e o enrocarme largo, juua soy un crak, si si¡ un cata-crack es lo que me tenéis que arrear en todo el cocoroto después de la mi—da de cálculo que hice. A ver, deberes pa casa, se puede entregar la torre??? La respuesta tiene trampa, ya os avanzo que en clase todo el mundo sin pensar un carajo se la zampaba y luego a ….. . ,Pero POR QUE?? QUE FALLA EN TODO ESTO???
El resto de mi partida, lo tengo escrito en la planilla, y resumiendo ya os confirmo que no sirve ni pa limpiarme los mocos, menudo repaso me han dado, uffffff
Por el medio, “Josep”, se empeñaba en ejercer sus funciones de “supercapitán” y demostrar que los del “b” si que valemos (no como otros), y nos ha ofrecido espectáculo del bueno.
Ozu, que partidaza se ha currado el menda, después de un sacrificio de calidad “espatarrante” (como el del Oscar en Savall), y que luego elegantemente ha rematado sin inmutarse ante la mirada de su rival que estaba jugando de pie, y poniendo cara de no creerse lo que pasaba (y es que no lo creíamos ni nosotros mismos, ole el capi, ole¡¡¡)
En el tercer tablero, mi compi Aurelio, ahora “el del bastón”, le ha entrado un ataque de rabieta, y pataleaba de envidia por la exhibición del capi, y como lo niños chicos se ha dicho a a sí mismo:
Pues si este se cree el rey del recreo, me rebota me rebota y en tu cara explota, y ahora os vais a enterar de lo que vale un bastón.
OZU al cuadrado, que partidaza¡¡¡¡¡
Increíble¡¡¡ Apoteósica¡¡¡¡ Fantasiosa¡ Fantasiosa?? Si, si fantasiosa, elevada al churro media manga mangotero, porque en sus desvaríos infantiles varios, “el del bastón” (que no es Grandalf el Gris el del los hobbits), se ha creído en su subconsciente que era un pastor al son de su bastón xacobino, y estaba pululando por los prados de las rías galleigas, y que sus peones de b7 y c7 eran sus ovejas, y tenía la misión de sacarlos a pastar hierba y llevarlos hacia los bellos pastos de b2 y c2 , y cuando ha llegado, se ha sacado una hogaza de pan con chorizo, y se ha quedado mas pancho que dios¡¡¡
En el último tablero, el Rafa, que hoy lo hemos traído pa suplir la baja del “empanado boy” que está en sesiones de recuperación con el psicólogo, no quería ser menos que el aquí presente, y se ha colgado la torre cuando ya había llegado al final con opciones de puntuar.
En el primer tablero, el Antonio ya no sabía si estaba jugando al ajedrez o al escondite, ya que su rival se ha empeñado en no pasar de la cuarta fila, y porque no se podían añadir mas columnas y filas, porque si fuera así, el chamorro habría tenido que llegar hasta h -17 para ir a su caza y captura, jeje. Lástima que ya estemos acabando el por equipos, porque aquí el colega, como el buen vino, va mejorando con el tiempo, y si esto llega a durar un par de meses más, lo sacamos a hombros¡¡¡¡¡
En el segundo tablero, el “Pollastre” Prats, nos tenía a todos expectantes y la emoción estaba asegurada debido al barullo de posición y los apuros de tiempos, y ni Cristo sabia como iba a acabar el tema, pero como hoy no podía ser de otra forma, la cosa ha tenido guasa, y el Gerard acaba ganando una calidad ante la cara de resignación de su rival que ya se veía frito y “palmao”, hasta que a la siguiente el “psicoprats” no juega “la mala”, sino la “peor de las peores” y queda frito como un pollo, y con cara de “nugget recalentao”.
No tiene importancia, pero durante su análisis post-partida, su rival y yo hemos tenido un pequeño pique al sentirse éste ofendido por comentarle que no había visto un mate en 2, cosa que no le ha sentado nada bien, porque según el “ganaban todas” y yo que soy mas cabezón todavía volvía a meter cizaña matizando que es mejor hacer mate en 2 que quedar ganado, no??. Al final cuando salíamos, me he despedido diciéndole que no se cabreara, que estábamos de coña, espero que me haya disculpado y es que no se pa que me meto es en estos fregaos ¡¡¡¡¡
Bueno y ahora el acabose, jeje, el match empatado a 3,5 y solo quedaba la partida del Xavi“ El bombetas”Clavell, y estaba más perdido que el carrascuca ante el siempre jovial y combativo Daniel Flores (un peazo saludo de paso para mi amigo Flores, que pal que no lo conozca ya os aseguro que es de las mejores personas que he conocido en esto del ajedrez, y eso que no es del Llinars, jeje, a ver si el presi tira de talonario y nos lo ficha¡¡) que durante 3 horas lo ha ido acorralando hasta que le ha ganado una pieza y ya estaba pa rematar la faena. Nosotros con caras de circunstancias , estábamos ya resignados y escondidos de vergüenza en “las sombras” del aula que había al lado de la sala de juego esperando a que palmara el Xavi , pero el destino es caprichoso, y otra vez ha sido el Xavi (os recuerdo que hace 4 años fue precisamente él, el que nos salvo la categoría, en el famoso duelo contra el Barberà, ganando el último punto, y al que ya convertimos en héroe del club para los anales de la historia- ya os digo yo que a saber donde estaríamos hoy si aquel día no hubiera ganado, quién sabe?-) el que nos ha vuelto a guiar hacia “la luz “ de la salvación y con su victoria “iluminadora” , “El bombetas” nos ha garantizado que el año que viene, ahora SIII matemático,seguiremos en primera, YUJUUUUUUUUU
Uyyy¡¡¡ he explicado el qué, pero no el cómo;
Que grande “El Bombetas”, que grande¡¡¡ En medio de los apuros, al Xavi se le ha aparecido la luz, y se las ha montado pa llevarlo al huerto bajo la amenaza de comerle un simple peoncillo, pero la idea del bandarra era pegarle un jaque en e3, pa luego pillarle la Dama en un clavada del rey. Todos nos hemos dado cuenta de sus intenciones, pero tras una serie de jaques que le han dado, ya pensábamos que no la colaba, pero vaya si ha colado¡¡¡, todos con el descojone popular- no hacia el rival- si no de la piruleada que hemos metido, y no tengo muy claro si dice nada bueno de nosotros, más bien confirma que estamos hechos unos paquetes de cuidado.
Ya os digo que la imagen del capi saliendo del edifico pegándose carpetazos en la cabeza, era más propia de los dibujos de la Warner, y no se nos borrará fácilmente. Ozuuuu¡¡¡¡
Pd y consejo cariñoso a la Montse:.-
La crónica ya la escribí el domingo por la tarde y menos mal, porque si después de asistir a clase el lunes, tengo que volver a escribirla, lo del Prats lo borro de pe a pa, y me lio a explicar los desvaríos mentales del chalao en cuestión, ozuuuuu¡¡¡¡¡¡¡
Montse Cariño, aunque sólo sea por tu propio bien- y de paso el de todos nosotros- mira porfa de estar un poquillo más atenta y que este no se salte la medicación o se equivoque en el orden de los colorines de lo que se esté tomando, porque de verdad que esta pa que lo encierren y tiren la llave.
Vinga, un petò molt gran guapa ¡¡¡¡
Ronda 7. 03/03/2013.- Crònica “oficial”
Abans de començar vull disculpar-me públicament (dons així m’hi vaig comprometre tot i que ell no m’ho demanés) amb el company Sorroche del Sant Cugat, pel meu desafortunat comentari “gastronòmic” de la setmana passada, on deia que en Dani se’l “cruspia”. Com veieu, tot és culpa del “susodicho”…
Vull agraïr-li també la seva correcció i el tò distès del seu correu, així que vagin dons per endavant les meves disculpes. Dit això, anem per feina…
Llinars “A” 4,5 – 5,5 Colon Sabadell “C”
No sé perquè, però ja m’ho ensumava… Ja teniem tres punts, pràcticament salvats, bons desempats i el Sabadell en plaça de descens… I això que avui el club estava molt animat, ple de gent mirant partides, com alguns del “E” que avui han descansat, com alguns que han descansat cada setmana (¿Verdad, Josemanu?), com el vice Joan Robles, com en Carles Santos (salvador, després veureu perquè…)…
Dons això…, que ens han guanyat… Avui ha tornat a fallar en Marc, amb “futbolitis aguda” i hem tornat a col.locar en Gerard Ayats al “A”.
El matx s’ha decantat de part del Sabadell per la poca aportació dels “Tres Tombs”, taulells 2 a 4 defençats pels iaios de l’equip Piña, Cobos i Joan Antoni. No han rascat ni taules.. George Pineapple Churchs arrossegant-se des de la jugada 10 tal com em comfessava després, el presi no gaire més galdós davant l’Aleix Jareño (quasi no l’he conegut l’Aleix, ja no porta ni la gorra ni aquella bossa creuada, característiques d’anys enrera…Tot es perd). Vaya tela aquest parell, entre els dos porten 4 de 11. L’any que ve al B (si és que els hi volem…)
En benefici de’n Cobos hem de dir que durant tot el campionat ell sí ha estat jugant molt bé (avui també), ha aportat molts punts, però avui ha perdut en lluitada partida contra la Gal.la.
La joventut, en canvi, ha aportat tots els punts… llàstima de la derrota de l’Andrea al novè.
La Laura avui ha jugat molt sòlida un llarga partida al primer davant del MC Marc Campos, que s’ha rendit quan havia de començar a omplir la segona planilla. Per darrera, en Dani al cinquè s’ha estat defensant amb tot el que tenia davant del segon Campos (Adrià): amb tot a sobre, arraconat contra les cordes, rebent cops com Robert de Niro a “Toro Salvaje” i quan ja l’hemorràgia semblava no aturar-se se n’ha tret unes taules per continuu… Quin paio en Dani, 5 de 7, +32 i encara amb possibilitats de norma… El tercer Campos (Teotista) també ha hagut de cedir taules davant l’Ayats al desè (otro que tal mea…també 5 de 7, una sola derrota i +30…)
També ha signat taules l’Eloi al sisè, el més matiner en acabar, amb aquella cara que posa que no saps si puja o si baixa, i que només porta una derrota en tot el campionat.
Finalment els germans Veciana avui s’han posat d’acord i han guanyat tots dos. “L’home tranquil” ha defensat bé una posició que semblava inferior (amb torre a setena inclosa, canyes diverses i xarxa de mat si et despistes) ha acabat enxampant dues peces i ha gunayat per temps. “Bin Laden” Bru avui no ha sacrificat res… ¿?… pero ha aprofitat bé la posició de la dama rival (“Una mujer clavada se ve fea” com diu en Lázaro…), ha exprimit la combinació i s’ha imposat amb claredat.
La setmana vinent visitarem el nostre ex-primer taulell Eduard Perales, aquest any al Sant Feliu, líder de grup i gairebé ja equip de Primera Divisió.
…… Què? Si, si, ja està……… Ahhhhhhh, que trobeu a faltar alguna cosa… Dons és clar. Que ha fet avui el “susodicho”? Dons no, no ens hem oblidat d’ell.
Quin morro el tiu… Diu que només compra croissants i pastetes i aprofita per anar a esmorzar quan juguen fora. Fins i tot abans de començar deia allò de que “No, hoy no toca…” Però s’agafa abans un mentider que un coix.
DONS NO!! Es veritat certa i rotunda que aquest any no hem vist una trista madalena del DIA quan hem jugat a casa, quan sé positivament que això no era així en anys anteriors. Però es que avui, JUGANT A CASA !!!, el tio s’ha fotut una botifarra amb seques del quinze, ja us ho asseguro. Indignant!! I el més bo….CREC QUE NO HA ANAT SOL… Continuarem investigant qui en són tots els còmplices.
Llinars “B” 7 – 1 Sant Boi Lluçanès “B”
Ese es mi equipo!!… Així, donant exemple als que diuen que en saben… A més d’un del “A” li queia avui la baba quan anava mirant les actes…
Tot i que ens faltava l’Oriol i hem tornat a deixar l’Ayats als “bons” avui hem afinat l’orquestra i la sinfonia ha sortit rodona.
Hem començat amb la “Obertura de Guillermo (Las Heras) Tell” (www.youtube.com/watch?v=DY4lqgqhujg), que ha guanyat en 12 de manera aclaparadora, refent-se així de mofes de setmanes anteriors i justificant perquè puja 21 puntets. 1-0
Poc més tard en David ens obsequiava amb la seva “Tocata i fuga” (www.youtube.com/watch?v=NEKF08t3mW4): tocar-les bé, canviar-ho tot, quedar-se amb un cavall millor que l’alfil rival, guanyar i anar-se’n escopetejat.
Després ha vingut al sisè “Els remers del Volga” (www.youtube.com/watch?v=ZpPnFVTb8lE), on jo, amb el meu Benko refusat pel rival, he trobat superioritat ràpida després d’un e4 més que dubtós i fàcil he posat el 3-0 a favor.
Hem hagut de suspendre el concert, dons ha aparegut en Carles Santos avisant-nos que la “muni” estava deixant receptes als parabrises dels cotxes aparcats al carrer del darrere, i tampoc era plan que els forasters es portéssin mala impresió del poble… Així que hem parat totes les partides (les del A i les del B) i hem deiixat 5 minuts de cortesia.
Un cop hem tornat a afinar instrumnets, en Xavi Clavell al cinquè ha posat la calma amb el seu “Intermezzo de la Cavalleria Rusticana” (www.youtube.com/watch?v=7OvsVSWB4TI), signant taules després de posició complexa posant el marcador 3,5 – 0,5. Hem començat a control.lar el tempo i a administrar l’avantatge. El rival necessitava forçar-ho tot per buscar la victòria i evitar el descens, i això ens beneficiava, dons no teniem cap partida d’esquena.
Quedaven els quatre del davant, però aviat n’han quedat tres. L’Aurelio al tercer, després de la seva absència la setmana passada, tot interpretant “Torna a Surriento” (www.youtube.com/watch?v=dzg8DTzh4yk) em consultava si demanar taules en una posició que en tenia tota la pinta i que creia que el rival les agafaria ràpid, com així ha estat… sense consultar. 4- 1. Això sembla que no ha sentat massa bé als rivals que quedaven en joc, dons forçava als tres jugadors a guanyar sí o sí per empatar, mentre que jo he comunicat als que faltaven (Antonio, Gerard i Blas) que jugavem a no perdre, dons teniem tots els rellotges a favor i dues partides de cara i una… bé una no…
En Blas, que no havia començat gairbé amb el seu contragambit Albin variant “chusta” (com diu ara el jovent el que nosaltres en diriem variant apestosa) s’ha decidit llavors per “La cabalgata de las Walkirias” (www.youtube.com/watch?v=Clg1IbQ7sNY) i assumint riscos (calculats segons ell) de xarxes de mat se’n ha anat cap a l’atac i s’ha imposat amb contundència gràcies en part a la “cabalgata” d’un cavall que des de mig matí tenia pastant per b7.
Potser de tot el concert, la peça més desafinada ha estat la “Tosca” (www.youtube.com/watch?v=4dIQhKkuii4) de’n Prats al segon. Ha estat sens dubte la partida més “tosca” de totes. Us recomano assistir a les classes d’anàlisi del dilluns al vespre, on us esteu perdent els anàlisis i raonaments de’n Prats, defensant les seves decisions i donant classes magistrals de psicologia de taberna. Sigmund Freud va ser un punyetero aprenent del psicoanàlisi al costat seu… La sort del “pájaro” ha estat que el rival no tenia més remei que forçar… i l’ha acabat cagant, així que en Prats s’ha trobat un puntet.
El darrer en acabar, l’Antonio al primer, que després d’anar fent un tetris amb totes les seves peces i peons davant del seu enroc i el del rival (gairebé no hi havia ni un quadre lliure!!) ha acabat passejant-se cloent el concert com el de Viena, amb la “Marxa Radetzky” (www.youtube.com/watch?v=UNKykrQiwFo) saludant a l’afició i gairebé amb tot l’equip mig aplaudint pel resultat.
Un concert rodó, i una crònica que espero que a algú li serveixi per descobrir alguna maravella musical….
Tot i el bon resultat, hem d’anar la setmana vinent a Canovelles almenys a fer mig punt, no fós cas que es donés la possibiliatt entre cent-i-pico que diu en Blas de que baixem…
Llinars “C” ZZZZZZZZZZZZZZZ
Avui a descansar i dormir, tot esperant la ronda decisiva dse la setmana vinent, a casa contra el Tona, amb el lideratge, i potser playoff, en joc…
Les Franqueses “B” 1 – 3 Llinars “D”
Tornaven avui a la càrrega els roqueros, amb en Moi, en Jordi “Corleone”, “Chiquito”, i “Paco Melenas, ídolo de las nenas…”
Els de Les Franqueses només n’hi han posat dos, així que en David (avui dopat d’ibuprofeno i fins a les celles de Iniston) i en Paco s’han quedat sense jugar. Un Moi que sembla perdre pistonada (de 2 de 3 ha passat a 2,5 de 7) ha palmat al primer, mentre que el Padrino ha “aprofitat” l’ocasió davant de’n Profitós i s’ha embutxacat el seu quart punt del per equips.
Bon campionat del “D”, quart del seu grup a tres punts de plaça de promoció. Està dificil, però els tius s’ho estan currant. Les opcions passan per guanyar de forma clara la setmana vinent al Vall del Tenes, esperar resultats i afrontar la darrera ronda contra el Ripollet amb opcions.
I si no, dons no passa res…
Llinars “E” ZZZZZZZZZZZZZZZ
Uns altres que avui han descansat…
Les Franqueses sub-12 0 – 4 Llinars sub-12
Ostres, tu, i això que li teniem respecte a aquest enfrontament… D’acord que Les Franqueses tenia alguna baixa, però noslatres també hem volgut ser fidels a l’equip i no l’hem volgut reforçar amb ningú del “C”, que avui descnsava.
Així que l’Oscar, en Ferran i els germans Espada han acompanyant avui al “E” a Les Franqueses i els han endossat un tortell, esvaïnt els dubtes que podiem tenir de si entrariem en les tres places del play-off pel títol, dons hem passat a ser-ne els líders.
La setmana vinent això es pot aclarir bastant, dons ens visita el Tres Peons. Un bon resultat ho acabaria de lligar tot….
I ara… prepareu-vos per la crònica de’n Blas…. Si teniu alguna cosa al foc apagueu-lo….
Ronda 7. 03/03/2013.- Crònica “ortodoxa” de’n Jordi (el cronista oficial no respon de les opinions expressades a continuació i no té necessàriament perquè estar-hi d’acord).
LLINARS, Y A MUCHA HONRA, “B” 7
SANT BOI DE LLUÇANES “B” 1
Antes de nada, los compis y supporters del “b” queremos agradecer enormemente la solidaridad mostrada por los componentes del Sant Boi LLuçánes “b”, que desde primera hora de la mañana ya se encontraban a las puertas del club provistos con tiendas campañas, pancartas, aerosoles, altavoces, y pirotecnia varia, para solidarizarse con nosotros, lo que a su vez hemos comunicado al David “ A lo igual-lo flipas” Veciana, que ya venía pegando botes desde casa – y cargado de mecheros- pa liarla parda a petardazos contra los manguis estos, que nos están haciendo la vida imposible, y pa colmo no nos dejan ejercer nuestro derecho de manifestarnos… Si, si, manguis y chivatoooossss, que ya me diréis, ¿como si no? se han podido enterar los munipas que nos han puesto un control de registro en las calles del pueblo parando a todo quisqui. Pues na, nos han boicoteado, ni okupacion, ni acampada ni leches en vinagre, pero tranquis que esto va pa largo, y ya los tenemos con el culillo prieto, y si no me creéis, fijaros en el detalle de la presencia del “ piquete Barba-Papa “ (usease, los papas del Eloy, el Dani, la Andrea y del Robles) que han aparecido por si la cosa se les ponía chunga¡¡¡¡.
Antes de empezar las partidas he podido charlar con miembros del equipo rival, que es otro “b”, y que también están hasta los mismísimos de pegarse excursiones del carajo, y nos han propuesto que hermanemos los 2 equipos, ummmhhh??? Peazo idea¡¡¡,. Que pasaría si nos pusiéramos en contacto con todos los “b” que hay por ahí desperdigados?? Ostia, la que podríamos llegar a montar¡¡¡
S
in duda lo más gracioso del match ha sido a primera hora, cuando mi compi Aurelio “xacobeus” Galino, ha entrado como una moto y directamente se ha dirigido al capi:
¿¿¿De qué voy??? ¿En qué tablero? ¿¿Blancas o Negras??
Decídmelo ya, por el amor de Dios¡¡¡¡
De blancas en el tercer tablero, le hemos dicho, y medio poseído de alegría se ha sacado el tío una estampita de “San Chirukas” y se ha liado a darle besos y gracias. Allí no había Cristo que entendiera que le pasaba al “zumbado” ese, jeje, pero yo os lo voy a explicar pa descojone popular: Resulta que el Galino venía con los “dodotis calzados” pensando que le tocaría jugar otra vez de negras, y que,“ a lo igual”, el rival de turno era otro graciosillo que le iba a jugar la Orangután (1. b4, o apertura Sokolsky,), como ya le pasó contra el Savall, y acabó desquiciado y subiéndose por las ramas después de la monería esa de apertura.
Al menos después de no haber pegado ojo en toda la noche, el pobre ha tenido un final feliz, al ocupar el tercer tablero, debido a la baja del Ori piruli”, y la vuelta al segundo tablero del Gerard (el Prats, no el Ayats, que estos del “a” son unos listillos) y que a diferencia de la opinión del capi en su crónica anterior (estem convençuts que, tal com l’ave fènix, en Gerard resorgirà de les cendres…. potser una mica sucarrimat i ens donarà punts decisius (suposo que al B), lo que nos han devuelto se parecia mas ” a las sobras de un menú del Pollo Campero”)
Finalmente el equipo de hoy lo hemos compuesto:
Antonio “ el chamorro”, Gerard “ el Pollastre” Prats, Aurelio “xacobeus” Galino, Blas “ el menda lerenda”, Josep “ el capi” , Xavi ”Rompetechos” Clavell, David “ A lo igual-lo flipas Veciana y Guillem “empanado boy ”.
Quedábamos los 4 de arriba, cuando de repente “ el capi “ a grito pelao , ha avisado a toda la sala que paráramos los relojes porque “la munipa” andaba poniendo recetas a diestro y siniestro. Mentira¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ No nos callareis¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Excusa barata para no explicar la verdad: todo formaba parte de la operación “ Tres Tombs” coordinada por la Urbana de LLinars tras ser avisada por “ el presi “ de que queríamos okupar el club. No les bastaba con tener toda la zona acordonada que pa colmo querían hacernos salir de la sala para identificarnos y registrar nuestros coches…..
Tras el altercado con las fuerzas del orden, hemos retomado las partidas y hemos rematado la faena a lo grande:
El Aurelio, al que sólo le ha faltado que le quisieran cambiar “ los bolis”, ha firmado tablas.
“ El Pollastre” Prats, que por cierto me ha comunicado sus quejas hacia el capi (por despertarle a las 7 de la mañana, yo que se pa que?, y no se tampoco de se queja este ,que lleva 2 semanas poniéndose fondón a pastas y sin venir de excursión), tenía un “truño” de posición más propia de su época de escolares. Ha tenido suerte, y el cansancio (hoy sufrido por los del LLuçanes) ha acabado haciendo mella, lo ha liado y le ha ganado.
Mi partida (con otra apertura surrealista, el Contra -Gambito Albin: 1. d4, d5 2. c4, e5 3 dxe, d4 ; variante “barrio-sesamo” 4. Cf3,Cc6 5. g3 , f6 ¡? ) ha acabado en los apuros de tiempo de mi rival, que se ha liado que no veas, y me lo he zampado toooo¡¡¡ Ya he comunicado al capi, que como estamos salvados y no puedo hacer el pleno, que manipule la próximas convocatorias para poder jugar de blancas y pegarme el gustazo de intentar el Gambito Hallowen: ( 1. e4, e5 2. Cf3,Cc6 3. Cc3 ,Cf6 4. Cxp¡¡¡ venga, fiesta loca ¡¡¡¡¡)
Finalmente Antonio, ponía la guinda del pastel y cerraba un 7-1, que, salvo hecatombe y rocambolesco cuádruple empate a 4pts entre el SPT-FRQ-GNLL-STB A, nos mantendrá –para bien o para mal- un año más en la categoría de primera que tanto nos costó alcanzar el pasado año. Como dice el capi: que n´ aprenguin ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ oeeooeeeoooee¡¡¡¡¡
*** Pregunta retorcida: si el año que viene el “b” sube a preferente, y a los del “a” los bajan de categoría (a preferente también), que pasará cuando les toque jugar contra nosotros como visitantes??? Se atreverá “el susodicho” a traerles pastas???
P.d. y advertencia a “LA DIRECTIVA”: Ni se os ocurra por un instante intentar hacerme “Moobing” y borrarme la crónica de vuestra web, porque os recuerdo que tengo una fábrica de cartuchos de tintas, y como me hagáis el “Moobing cibernético” , me voy a liar a imprimirlas, como un descosío ,a nivel industrial y os voy a empapelar todo el pueblo de LLinars empezando por la calle del presi y si hace falta , y por mis santos coj…es , que la escribo en una sábana y os la planto en medio del peaje de Cardedeu¡¡¡
Solució al problema del Calculín de Nadal (setena entrega).
Les sis primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5 3.Cd6+ Rb5 4.Aa5+!! Rxa5 5.Cc4+ Rb5 6.Rf4 c5 7.d5 c5
La propera setmana, vuitena entrega… i gairbe ja ho tenim
Ronda 6. 24/02/2013.- Crònica “oficial”
Sant Cugat 6 – 4 Llinars “A”
Ara que ens havíem acostumat a guanyar…
El Sant Cugat ens ha fet baixar avui del núvol i ens ha recordat que sóm eixerits… però encara petits. Tanmateix, és un bon resultat de cara a possibles desempats.
El rival ha demostrat perquè es troba en plaça d’ascens i ha presentat un equip amb 4 titulats (una GMF al davant) i un equip amb moltes partides a l’esquena. Nosaltres el A tenia dues baixes (Marc i Piña) i hem apostat de nou pel pack “Gerards 2×1” de la setmana anterior.
Al primer taulell la Laura ha perdut contra la GMF Nino…. (Seria més adient Nina, no?). Defensar el primer taulell està siguent especialment dur per la Laura (2 de 5) però l’esforç no li pot negar ningú. Al segon, el presi (2 de 6) ha perdut la segona seguida amb blanques (Falta repertori??),mentre que en Paco Cobos al tercer ha jugat la tercera seguida amb negres i ha signat taules (bon campionat de’n Paco, amb 3,5 de 6i tant sols una derrota).
El quart el defensava avui el fill del “susodicho” (avui un xurrasco amb torrades tremendo a “La Ponderosa”…). Mentre el pare es cruspia el xurrasco, el fill s’ha cruspit el MF Sorroche (2252), ja acumula al sarró 30 punts d’ELO i es planta als 2100.
Als taulell 5… sorpresa!!. L’Eloi, que ens tenia ben acostumats avui ha perdut la seva primera partida del per equips. Tot i això, porta 4 de 6 i +23,55…
Els germans Veciana s’ha repartit avui derrota (Pau) i victòria (Bru). “Bin Laden” Bru (conegut així per entregar sempre les dues torres…) s’ha superat avui a sí mateix per engrandir la seva llegenda i ha entregat la dama!! per tres peces i ha aconseguit una bona victòria.
Al seu costat, potser encomenada per en Bru, l’Andrea ha assolit també la victòria davant un 2094, tancat així el recompte de punts dels titulars amb 3,5 de 8.
La dupla Gerards ha fet el que s’esperava d’ella… el nano Ayats ha complert amb escreix signant taules contra l’amic Arcusa (2069) i es posa amb 4,5 de 6. Per contra, l’inefable Prats l’ha liada parda contra Rios Torondell, signant sota el zero després d’onze jugades… una calamitat!!
Comencen a aparèixer les primeres veus crítiques al A, però estem convençuts que, tal com l’ave fènix, en Gerard resorgirà de les cendres…. potser una mica sucarrimat i ens donarà punts decisius (suposo que al B).
La setmana vinent, tornem a casa. Ens visita la incògnita del grup, el Colon Sabadell C…
Sant Pere Torelló 5,5 – 2,5 Llinars “B”
Hem repetit de tot, d’excursió, de resultat, de “cagades”,… Un fred de collons, neu, glaç…
En Jordi ja protestava des de primera hora per SMS, ens hem passat de llarg, hem fet 10 quilòmetres més del compte (de poc ens plantem a Olot…) i hem fet deu minuts tard…
Als présctecs avui hem afegit les baixes de l’Aurelio i de’n Xavi Clavell, i ens hem trobat un equip “durillo” als sis primers taulells.
Aviat la cosa es de posava de cara, dons en David al cinquè anava fent collita de peons del contrari, ho canviava tot i arribava al final amb tres peons de més. A 3/4 d’11 ja signava la victòria.
Per aquelles hores, les partides enacara no eren clares, però aviat se’ns ha posat cara d’alegria amb la partida de’n Guillem, amb final de dama contra dues torres… El que semblava ja el 0-2 s’ha convertit en empat. A en Guillem se li ha escapat un mat en tres, després noha vist una combinació on guanyava les dues torres, al final s’ha liat i ha acabat perdent… Això ens ha fet mal…
Aviat ha caigut l’Antonio al segon, al Moisés li estaven tirant de tot per sobre i l’Oscar amb prou feines aguantava la posició… D’aquí només hem rascat mig punt i ens posavem ja 3,5 – 1,5 per sota.
Quedàvem l’Oriol al primer, en Jordi al tercer i jo al quart, tots dos amb el rellotge al coll. A l’Oriol li han ofert taules, hem intentat agunatar una mica més però hi havia més risc de zero que d’una altra cosa. Al pobre de l’Oriol també li feia falta puntuar i ha signat les taiules després de consultar.
En Jordi, després de jugar el seu “letón” (el rival s’ha clavat 25 minuts a la jugada 3), s’ha fotut en un lio tàctic, amb totes les peces amenaçades (les seves i les del rival)… Impossible de calcular totes les combinacions. Al final se n’ha sortit prou bé però el rival li ha trobat una combinació que el condemnava a taules…
Jo, després de jugar prou digne i no deixar-me res (cosa estranya últimament…) m’he posat amb peó de més però el rellotge no m’ha deixat veure un Dc4 gairebé guanyador, m´he deixat igualar i he perdut per temps. Feia la intemerata que no em queia la bandera…
Vaja, que cap a casa de nou fets “caldo”. Dues excursions de la boina i carbasses els dos dies.
La setmana vinent ens hem d’anar posant les piles, que no podem badar…En principi, el Sant Boi de Lluçanes “B” no hauria de ser obstacle per rependre el camí de la victòria.
Llinars “C” 5,5 – 0,5 L’Estany “B”
Que diuen que no tant sols volen pujar, que diuen que volen quedar primers i jugar els play-off… Que Déu ens ajudi!!
Ja se’ns acaben els adjectius per aquesta colla. D’acord que l’equip rival no tenia potser la força del nostre, però els nanos ho estan fent de fàbula.
Avui, unes úniques taules que gairebé ha “regalat” en Pau Toquero, amb partida més que favorable. La resta, tot victòries: Marc, Pau Martin, Sara, Alex i Martí.
Atenció al trio “la-la-la”: Marc Rosàs 4 de 5 (+20,55), Pau Martín 5,5 de 6 (+34,05), Sara 4 de 5 (+17,7)… i la resta no desentona…
Sort que la setmana que ve descansen i ens donarà temps a inventar-nos algun qualificatiu nou.
Llinars “D” 4 – 0 Vacant
El vacant aquest és un pringat… Avui els “roqueros” li han fotut canya des del llit. S’han lliurat de la glaçada que ha fotut…
Llinars “E” 4 – 0 Caldes de Montbui “C”
Avui el Caldes ha sortit escaldat (Ja, ja… Acudit fàcil…)
Si la setmana passada posavem algun dubte al rendiment del E, aquesta setmana s’han refet. Avui faltava l’Oscar (l’hem segrestat els del “B”) i ha entrat en Paco Manjón (amb “mono” dons la setmana passad no se li van presentar).
El Caldes ha vingut amb tres (Lobo vincit!!) i no han estat obstacle per en Paco, en Rafa i en Carlos.
A l’acta he vist amb alegria el nom d’un vell (encara jove) conegut, l’Antoni Puigdueta, retornat als taulells després de cinc anys… L’Antoni, un nano afable, havia estat rival fa uns anys als Comarcals de la nostra primera fornada (Vecianas i Robles…) Me n’alegro que el noi torni a jugar. Feia temps que no en sabia d’ell…
La setmana vinent toca descansar…
Llinars sub-12 3 – 1 Castelldefels
Com ja anticipavem a la passada crònica, el Castelldefels no ha estat rival pels nostres petits… Han vingut amb tres jugadors i els nostres nanos han desplegat un bon joc, complint el pronòstic favorable.
Avui han jugat en Ferran al primer (victòria), en Gil al segon (primera derrota), en Joel al tercer (victòria i 4,5 de 5!!) i l’Edgar (2 de 2 contra dos vacants. El nano està desesperat…).
Victòria que ens ha de donar moral per visitar la setmana vinent Les Franqueses, un dels “cocos” del grup i actual líder.
Ronda 6. 24/02/2013.- Crònica “ortodoxa” de’n Jordi (el cronista oficial no respon de les opinions expressades a continuació i no té necessàriament perquè estar-hi d’acord).
…a SAN PEndRE a la quinta forca DE TORrEcOLLOns 5,5
COFRADIA LLINARENCA DE LA HERMANDAD DE SAN “CHIRUKAS” 2,5
Y venga la cabra al monte ¡¡¡¡, que no joer, que no¡¡, que nos están tomando por el pito del sereno, que parece que nos estén entrenando para ingresar en la unidad de Zapadores, que ya no sé cómo hay que explicar las cosas, que la directiva de turno no se entera y mira que lo hemos intentado de todas las formas:
Primero ,hace ya tiempo, hicimos entrega en la primera costillada de un ejemplar con DVD de rutas incluido, de la guía CAMPSA al Esteve Giro, risas ,si si risas, jaja , jeje,jiji,,,,pero cony, Es que no saben leer entre líneas????
Después muy sutilmente, mi compi Aurelio “xacobeus” Galino, apareció en la sala de juego con su bastón de peregrinaje, e informo a los allí presentes que había acudido caminando desde Cardedeu , pero na , que no lo pillan .mandan ueggs, menuda peazo de indirecta, es que son corticosssss¡¡¡¡
La semana pasada iniciamos la recogida de firmas, pero como parece que los del “b” no tenemos ni voz ni voto, se han pasado los papeles por el forr….¡¡¡
INDIGNACION, indignación, basta ya¡¡¡¡
Compañeros y supporters del “b”, este comunicado es un llamamiento general para tomar represalias e informaros que hemos creado una “guerrilla” de resistencia y actuación.
Nuestras primeras mediadas van a ser:
1/ La OKUPACION de las instalaciones del club el próximo domingo 3 de marzo, aprovechando la circunstancia de que coincidimos como locales con los del “a”
2/ Acampada popular en la vía pública, en la dirección de casa del Joan, bajo el lema: “QUEREMOS PASTAS, QUEREMOS VINO, QUEREMOS AL PRESI COLGAO DE UN PINO”
3/ Crear un Komando especial, cuya primera misión será planificar y ejecutar el rapto del ya identificado socio del club conocido como el “susodicho” y al que se refiere en las crónicas como “el de las pastas”.
En breve os iremos dando más detalles e instrucciones, pero de momento lo más seguro será que cortemos las comunicaciones, porque creo que los puñeteros me han colado un virus de esos de los troyanos desde la IPE del club, y me parece que están rastreando los archivos para averiguar la identidad de las personas que forman el Komando, así que vamos a disimular un poco, y os cuento la crónica del match…
Mañana fea de Domingo de las que no apetece un carajo levantarse, y menos para ir a …a ANPEndRE a la quinta forca DE TORrEcoLLOns, aunque eso sí, al menos he podido arañar 5 minutillos extra al tener la web de la guía Repsol añadida en favoritos.
Como agarre al ingeniero de caminos encargado de la señalización vial de pueblecito en cuestión, lo voy a llevar de los pelos pa los Mossos para que le metan un paquete por ir “fumao” en horario laboral y durante el ejercicio de sus funciones, y ya se puede meter los cartelitos donde yo le diga…. O bien es “colegilla” del equipo rival, o al pájaro este le dieron el titulo en la selva del Serengueti.
Hoy los cofrades presentes éramos: Oriol, Antonio, el menda lerenda (usease yo), el capi Josep, David, Guillem, Moisés y Oscar.
Creo imprescindible a partir del próximo año, que el club obligue y exija los jugadores “ausentes” a traer un comprobante firmado de los papas, para verificar su coartada.. (Lo vais pillando? Aurelio y compañía..ehhh?)
Antes de comenzar el match, he constatado y verificado que al capi le han colocado todas sus piezas en el tablero, ya que seguro que si se hubieran leído nuestras crónicas, habrían dejado alguna dentro de la caja por aquello de ahorrar tiempo.
Hoy, nos han dado otro repasillo de aúpa, y creo, en mi humilde opinión, injusto.
En sí, el match ha empezado bastante bien para nuestros intereses, todo aperturas correctas (excepto mi gambito letón variante “se lo tiro too al cocoroto”).
Solo había transcurrido 1 hora, y ya teníamos el primer punto en la saca. El David Veciana que se ha venido semi-directo desde la disco de turno (solo ha dormido en casa horita y media escasa con el riesgo que le conlleva que lo pillen entrando a las 6 de la mañana y le pasen otro de los ya famosos controles de alcoholemia versión Katy, jua jua , ya os contare en otra ocasión de que va la movida , que es para mear y no echar gota). Total que el David medio encarajado, se ha creído que todavía estaba en el Milenium de turno y que había llegado la HAPPY HOUR, y como no había chupitos se ha liado a zampar peones, y en 5 minutos se ha puesto morado. 0-1
Milagrosamente, casi por obra divina del espíritu de San “CHIRUKAS”, el capi seguía jugando con todas las piezas, el Oriol y el Antonio tenían buena posición, el menda lerenda sacaba casi 1 hora de reloj debido a las complicaciones tácticas, el Oscar tenia peón de mas, el Moisés así- asa, (mas asa, que así…) y el Guillem (a partir de hoy rebautizado como “ empanado boy ”) , estaba ganadisimo.
Y de repente, en toda la face, bajón psicológico del quince, como consecuencia de la derrota del “empanado boy”, que se ha lucido a lo grande, y es que no sé ni cómo explicarlo: tenia mate en 3 y no lo ve, se comía una torre y no la ve, se comía la otra y na , el a lo suyo, podía coronar otra dama y tampoco (pa que? Si ya tiene una¡¡), y como no podía ser de otra forma con posición que Fritz le daría + 3 millones, se cuelga un mate,,,, venga a firmar debajo del rosco y a quitarse el traje de héroe de pacotilla.
Al Oscar le recuperaban el peón, y ha acabado firmando tablas, resultado que merecía después de la buena actuación sin recompensa del pasado domingo. Moisés, sufría en sus carnes un ataque al estilo “Bru ”, contra el que no ha podido hacer nada y otro rosco para nosotros. La partida del Antonio, había pasado de repente a un final de rey torre y peones, donde la poca actividad de su torre lo ha condenado y otro rosco.
La partida del Oriol, se había convertido en un barullo de los de salvase quien pueda, y por momentos pensaba que ganaría por bandera (creo que la mitad de las veces a su rival se le olvidaba pulsar el reloj) en otras lo veía medio frito y en otra medio ganado.
Al final, (no sé exactamente ¿Cómo?, porque yo estaba en los apuros de tiempo), ha acabado en tablas y la cosa pintaba fea con 4-2. Lo que sí puedo constatar son los comentarios post-partida por parte de su rival al que se le escuchaba opinar: con esta estoy ganado, esta gana, esta es la buena, aquí gano seguro…., cosa que yo reflexionaba inconscientemente, y estaba por ir a preguntarle, si todas ganan, porque eres tan “membrillo” de dar tablas???, digo yo que algo tendrían que pintar las piezas del Ori, porque manco no es…, verdad???
A todo esto, a mi rival, en serios apuros de tiempo, lo obligo a jugar al toque una línea táctica muy complicada , en la que creía que ya lo tenía ganado, pero hoy no era el día, se me ha colado lo que a priori parecía un continuo, y ante la duda de arriesgar y llevar mi rey de excursión de g8 a e3¡¡¡¡ me he levantado a ver la partida del capi para ver si tenía posibilidades reales de ganar el punto y forzar la mía para buscar igualar el match, pero el mismo me ha dicho que nasti de plastis, y he tenido que conceder las tablas. Ala, a cascarla, ya no puedo ganar la apuesta de conseguir el “nueve de nueve”, así que utilizando términos castellers , me marcare como objetivo el vuit ½ de nou amb “potre”, si, si ,ya sé que es “amb folre”, pero esta va a ser ” amb potre”, que es la que ha tenido mi rival, una vez hemos analizado el final, y ver que la excursión de mi rey a e3 (guiado en su beata peregrinación de la mano de San “CHIRUKAS”), era ganadora. Menudo trauma estoy pillando con lo de las excursiones…
Al menos para finalizar, creíamos que no íbamos a despedir con buen sabor de boca, ya que en la última partida en juego , la del capi Josep, y bajo todo pronóstico sin dejarse pieza, les íbamos a sacar unas tablas , pero tampoco hemos estado finos, aunque eso sí, hoy hay que reconocerlo, ha estado muy centrado ….“ a lo igual” (como dice el David Veciana) porque ya no tiene la obligación de levantarse a cada jugada para poder redactar la crónica con conocimiento de causa, porque cuenta con otro pringao que no tiene nada que hacer los domingo por la tarde, y que a mucha honra y con gran placer os ha escrito todo esta sarta de sandeces.
Hasta la semana que viene, que seguro que será otra película
Anexo personal:
Quisiera aprovechar la ocasión, para poder expresar mis condolencias y más sentido pésame a Adrian Randazzo y familia, por la defunción el pasado sábado día 16 de Febrero de su amada esposa Tania. Sin entrar a valorar, y ni tan siquiera querer, las relaciones profesionales con nuestro club, Adrian ,que personalmente es un gran amigo, ha sido para muchos un compañero, un amigo, un educador, una referencia, y ha aportado un sinfín de valores que nos han hecho mejores ajedrecistas y lo más importante, mejores personas.
Por todo ello y mucho mas, quiero decirle que en estos momentos difíciles no está solo, y de corazón estoy a su lado.
Como reza nuestro sino ajedrecista: “ Gens una sumus” (Somos una familia)
Solució al problema del Calculín de Nadal (sisena entrega).
Les sis primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5 3.Cd6+ Rb5 4.Aa5+!! Rxa5 5.Cc4+ Rb5 6.Rf4 c5
La propera setmana, setena entrega…
Ronda 5. 17/02/2013.- Crònica “oficial”
Montmeló 4 – 6 Llinars “A”
Apa, gairebé ja podem dormir tranquils… Tres puntets i la permanència molt ben encarrilada.
Avui hem hagut de fer un nou préstec al “A” per les baixes titulars (Pau i Marc) i els hem col.locat la nostra nova promoció: el pack “Gerards 2×1”, dos al preu d’un, on en pagues un (l’Ayats) i l’altre va de regal (el Prats)…
Sense massa referències de les partides, comentar que avui la family Martín – Perez no ha tingut avui el dia en els dos primers taulells, i tant el pare com la filla han perdut tots dos davant els MC Carlos González i Marc Ortega… Per darrere d’ells és on ens hem inflat a fer punts: taules de Cobos al tercer i de l’Andrea al vuitè, i entremig dels dos, tot victòries per en Piña, en Dani, l’Eloi i Bru. Aquests dos últims han venjat les derrotes de la família Martín – Pérez i han deixat la família Pellicer també sense puntuar. 5 punts en 6 taulells…
Com hem comentat, els dos últims taulells eren per la parella de Gerards. En Prats al novè, davant l’Aleix López Pajuelo, ha demostrat perquè anava de regal en el pack, i després d’una francesa correcte s’ha complicat la vida, s’ha deixat pujar a les barbes i ha acabat perdent.. L’Ayats ha demostrat també perquè és un valor a l’alça i després d’haver estat mig perdut, ha capgirat la partida, ha liat el rival i ha acabat aconseguit en sisè punt de l’equip (ja en porta 4 de 5 la criatura… i +25 d’ELO al per equips)
Capítol apart mereix avui la logística… El “susodicho”, ínclito supporter altrament conegut per “el de las pastas”, i a qui porto perseguint tot el campionat, em continua martiritzant per whatsapp els diumenges el matí mentre jugo, desconcentrant-me amb els seus esmorzars de forquilla. Avui la víctima ha estat un “cap i pota” amb l’Estrella de rigor a l’Hostal Serra de Montmeló… Al final hauré de fer un monogràfic sobre l’individu en questió….
La setmana vinent, dur enfrontament contra el Sant Cugat…de nou com a visitants
Sant Llorenç Savall 5,5 – 2,5 Llinars “B”
Segona revolcada del B aquest any…
Després de l’agradable passejada fins a Sant Llorenç, sortejant curves, ciclistes grassos que només surten a esmorzar, minibusos que no sé on coll… van en diumenge i d’altres entrebancs, hem arribat a destí justets de temps. Tant se val, encara estaven col.locant peces i rellotges…
Degut als préstecs del “A” i la baixa de’n Xavi Clavell, avui incorporavem tres nouvinguts al B: en Guillem, l’Oscar i en Moisés.
Aviat ens hem posat per davant 1-0… En Jordi, la fiera del club amb 5 de 5, ha guanyat ràpid amb miniatura d’onze jugades, on el rival s’ha deixat de tot. Amb bon humor se’n han anat a fer cafè plegats recordant un enfrontament previ anys enrera en el per equips, on en Jordi, amb mat en una, li va oferir taules de cavaller que el rival encara recordava.
Poc més tard jo, de cinquè, després de veure el whatsapp del “susodicho”, em deixava peça (en la meva defensa haig de dir que en l’anàlisi del dilluns a tots els presents se’ls escapava el mateix detall…) i la partida “pintaba fea”.
Mentre tant, en Guillem al sisè sacrificava alfil a h7 contra Reginaldo junior amb bona continuació i es posava per guanyar, l’Antonio al tercer llençava els peons de flanc de rei contra l’enroc de Reginaldo senior amb bones perspectives i l’Oscar al vuitè encarava bé la partida davant l’amic Jaume Puig (Doctor Puig, li diuen allà…). Les altres partides (Oriol, Aurelio i Moisés) estaven menys clares.
Llavors s’ha produït l’esdeveniment que sens dubte ha marcat l’encontre… De sobte entra a la sala un policia municipal i en Jordi Blas darrere seu amb cara de circumstàncies. “Ja està !! – he pensat, En Jordi ja l’ha liat parda i avui acabem tots al cuartelillo…”
– “Jordi, ¿qué has hecho ya?”
– “Yo nada lo juro…”
– “¿Y que hace aquí el poli?”
– “Nada, nada… cosas mías.”
I d’aquí no l’he tret…
Disbauxa general, comentaris, mitjes rialles i al final l’agent de l’autoritat ha marxat sense més història. De tornada a les partides tot s’ha començat a girar… Les partides de l’Oriol al primer i l’Aurelio al segon s’han anat pansint, l’Antonio al tercer s’ha liat amb un cavall, ha perdut peó i se li ha començat a desmoronar tot. Jo anava fent passar el matí tirant-li canyes al rival sense cap opció. Quatre partides per perdre…i poca esperança per darrere. Tot i que en Guillem rematava ràpid i l’Oscar estava millor era difícil que en Moisés arranqués una victòria…com així ha estat i ha signat taules.
Al final, fins i tot l’Oscar s’ha liat en un final superior i ha acabat perdent una partida de les que fan “pupa”. Amb tot decidit, i com ja haviem perdut el matx jo també he abandonat i cap a casa falta gent.
Tocats, que no enfonsats, la setmana vinent cap a Sant Pere Torelló… Ah, i que consti pels del A que s’han acabat els préstecs, que ja els hem donat 1,5 punts dels tres que tenen. O sigui…”Que n’aprenguin!!”. I pels soferts companys del B….”Al loro, que no estamos tant mal!”
Llinars “C” 5 – 1 Caldes de Montbui
Una trituradora…. aquests nanos són una trituradora.
Avui han afegit una nova víctima al seu llistat i el Caldes, un equip que les dues derrotes que havia patit havien estat d’un punt, ha tornat cap a casa amb el correctiu més dur de la temporada. Si a això li sumem la inesperada derrota del Taradell-Centelles davant l’Estany (Potser encar els pesa l’empat de la setmana passada?) trobem el nostre “C” amb serioses opcions d’ascens…
Avui, quatre victòries al davant i dues taules al darrere. Victòries per en Marc al primer, imposant-se a l’amic Hermógenes, en Pau al segon (4,5 de 5 !!), la Sara al tercer (3 de 4 !!) i en Pau Toquero al quart. Les taules, pels retrobats Gabriel Vacas i Alex Maria després de fer “campana” la setmana passada.
La setmana que vé repeteixen a casa contra l’Estany B….que vindrà crescut després de la victòria d’avui. També sortiran escaldats ???
“Pasen y vean, el espectáculo está garantizado…”
Llinars “D” 3 – 1 Sant Cugat “D”
El “D” s’ha refet avui i, tal com avançava a la passada crònica, el Sant Cugat ha pagat els plats trencats… Avui hi hem posat una mica d’aire fresc (Martí Barrios), els “roqueros” han rejovenit i han aconseguit una victòria balsàmica que els ressitua de nou tercers. Si afegim que la setmana que ve descansen, això els ha de servir per agafar forces pel “rush” final, on encara tenen opcions.
Victòries avui de’n Jordi Cobos al primer, de’n Martí al tercer (s’ho mereixia el nano, després de la partida que va perdre la setmana passada…) i de’n Paco al quart contra Escabias, que deu ser parent de Mr. Vacant, dons tampoc ha donat senyals de vida. La nota negativa en forma de “rosco”, o millor “tortell” que és més nostrat, ha estat per en David Cobos (segona derrota consecutiva)
La setmana vinent els deixem que se’n vagin de marxa…. o potser els enviem al “A” si els falta gent.
Llinars “E” 1,5 – 2,5 Terrassa “E”
No se’ns hauria d’haver escapat…. Avui el “E” no ha estat a l’alçada. Contra quatre jugadors 1700, 3 d’ells amb K25 crec que hauriem d’haver rascat alguna cosa més. Bé, jo amb 1,5 de 5 tampoc es que pugui donar massa lliçons de res, clar…
Res, que no ha estat el millor dia de l’equip… Les taules de’n Rafa al primer i les derrotes de’n Carlos al segon i de’n Xavi al quart ens han condemnat. L’unic que s’ha escapat avui de la crema ha estat en Lluis, que ha guanyat el seu enfrontament.
Esperem ens donin una alegria la setmana vinent, a casa contra el Caldes “C”. Segur que remunten…
Llinars sub-12 1 – 3 Peona i Peó sub-12
Primera derrota del sub-12 contra un dels rivals directes a la lluita pel play-off final. El Peona i Peó, capitanejat per l’amic Melendres, ha vingut amb un equip durillo i ens ho ha posat cru: derrotes als tres primers taulells.
L’Oscar al primer, en Ferran al segon i la Tura al tercer s’han endut carbasses, mentre en Gil al quart ha estat l’únic que avui ha guanyat.
La propera setmana, a casa contra el Castelldefels, un rivlal procipi per tornar a agafar bones vibracions.
Ronda 5. 17/02/2013.- Crònica “ortodoxa” de’n Jordi (el cronista oficial no respon de les opinions expressades a continuació i no té necessàriament perquè estar-hi d’acord).
SANT LLORENÇ DE SAVALL 5,5
( GPS 2.05931,41.679822 …, Latitud: 41.6798, Longitud: 2.05931 41° 40)
CLUB EXCURSIONISTA ESCACS LLINARS B 2,5
Aquí tenéis mi crónica particular, es lo que tiene el aburrimiento cuando te pasas todo el match mirando la partida de los demás, jeje.
Antes de nada, me gustaría iniciar una recogida de firmas para llevárselas al presi, para recriminarle su falta de protección y cariño con los desterrados del “b”
A ver Joan, si te lo curras un poquito más, y tiras de tus influencias en la federación para amañarnos los desplazamientos, que esto más que un club ajedrez empieza a parecer un centro excursionista, buff, y la semana que viene a st pere de torello, ya hablaremos tu y yo bandarra¡¡¡¡ (*** ya te adelanto que hemos valorado las pros y los contras, y si hay que invitar al Ayza o algún otro directivo de la fede a la costillada, nosotros hacemos un bote entre todos, que a 1,50 ltr la gasofa, nos ahorramos pasta de lo lindo,)
Te recuerdo que esto en facultad de derecho se especifica como delito de prevaricación, no puedes ser que a los del A, donuts cruasanes y mimos, y nosotros perdidos por los pueblos de Dios, muertos de sueño y sin desayunar, BOICOT¡¡¡¡¡¡
Bueno al lio que se hace tarde:
Bonita mañana de domingo, para levantarse a horas inhumanas para buscar en el google maps donde leches caen esos del Savall, y encima guasa con la guía Repsol, que algún iluminado no ha tenido en cuenta que 10 km a 60 por hora, no son un cuarto de hora Si hay 422 curvas, 187 ciclistas y 2 caravanas destartaladas medio rovelladas¡¡¡
Total, que después del rally de turno, llegamos al club del Sant LLorenç, y ahí estaban todos de guasa, partiendo de la base lógica cuando ven llegar todos los domingos al equipo rival medio agotados y con cara de pringaos y con pocas ganas de empezar las partidas.
La alineación del rival, creo que venían con toda la artillería, ya que solo llevaban 2 tablas y tenían que ponerse las pilas para no sufrir en las últimas rondas, y nosotros por abajo hemos engañado a algunos pardillos para suplir las bajas sospechosas del Gerard Prats (que tonto no es, y ha ido a Montmeló,) y David Veciana que hoy descansaba (“si”, “si”, , y mi abuela es torera, menudo morro….)
A los 15 minutos el primer punto ya lo tenemos ganado, ya que mi rival se deja un pieza en la jugada 8 , y yo como un pringado estudiando la apertura todo el sábado, burrico de mi…)
Como no hay pastas ni crusanes por parte del presi, he invitado a mi rival aun café y nos hemos ido al bar de enfrente, eso sí , antes he ido a ver cómo iban las partidas, y cuando he visto que eran las 10 de la mañana y el capi (Josep), todavía no se había dejado ninguna pieza, ya he podido irme tranquilo…
Entramos en el bar, y de verdad que acojonado¡ allí habían por lo menos 100 ciclistas desayunando, y por estadística ya era consciente que por lo menos a la mitad les había dicho de todo menos guapos mientras me los iba sorteando por las curvas,
Como me reconozcan cagada pastoret¡¡’¡ Gracias a dios, no ha pasado nada, ufff¡¡
De vuelta a la sala, me he quedado fuera un momento acabando el cigarro, y creo que pensando en voz alta ( con actitud sospechosa) a lo cual se ha presentado la fuerza del orden (usease, la municipal), y me ha preguntado que si estaba allí por el ajedrez, y no se porque le soltado en coña , que en verdad venia a robarles los tableros porque mi perra se había comido las piezas de casa, y el agente en su función, ha entrado a confirmar que estaba de guasa, eso sí , la cara del Veciana, cuando hemos entrado los 2, era para nominarlo a los Oscars
Blas, que has liado??? Que ha passat? Que has fet??
Yo??? Nada, nada¡¡¡
Total, malentendido aclarado, y de nuevo a ver las partidas:
Ostia, esto me suena, empiezo a contar , vuelvo a contar recuento, y efectivamente, al capi le han zampado una pieza, joerr yo flipo, y encima en la clase del lunes el menda nos vacila haciendo combinaciones de cálculo cojonudas, como puede ser???
** empiezo a pensar, que si ya es norma que se cuelgue una pieza antes de las 10 de la mañana, vamos a plantearle, que empiece con 40 minutos menos todas la partidas, y así evitamos la empanada de primera hora.
En ese momento el Guillem , después de lanzarle todas las piezas al flanco de rey del Reginaldo junior, gana la partida y 2 a 0, pero el resto de partidas no pintaban nada bien excepto la de Aurelio que parecía igualada y el Oscar que estaba jugando de p…..madre…¡¡¡
Y en un plis plas, todo se ha venido abajo,
El Oriol no encontraba defensa (es que no la había),
Antonio perdía contra el Pere Reginaldo, tras haber sufrido el famoso efecto sorpresa “ apertura Regi”, que paso a detallar:
1 e4, e6 2 d4,f5 (que es esto???)
Esto es lo que lleva jugando el Pere desde el siglo pasado que no es más que una
Holandesa por trasposición: 1 d4 f5
** Consejo practico: si alguien tiene que jugar con el Regi, no soporta que le hagan
El gambito Stauton: 1 d4 f5 2 e4 fxe 3.f3¡?
El Oscar en el ultimo tablero, con posición favorable, le zumba un sacrificio de calidad espectacular, que todos nos hemos quedado asombrados,
La ostia tu, como leches ha visto eso un jugador con su elo??
Yo estaba por aplaudir, pero a la siguiente jugada los nervios le han traicionado y no ha realizado la jugada correcta que confirmaba que el sacrificio era correcto y se ha colgado toda la posición, joerrr, con lo bonito que le había quedado, lastima¡¡
La partida del Moi, estaba totalmente perdida, pero un doble con jaque, le ha permitido recuperar material y su rival ha optado por ofrecerles tablas, en una posición de alfiles de diferente color, pero que dicho sea de paso, técnicamente era casi imposible de defenderla por nuestra parte, cosa que el Moi ya había valorado, y ha aceptado las tablas rápidamente antes de que al rival se le ocurriera el plan correcto.
Mientras tanto el Guillem y el Oriol, se han ido a buscar 2 Coca-Colas con los 20 euros que les he dejado como un pardillo (la ultima ya vez les deje 10 euros para que se compraran una pasta cada uno, y me devolvieron 50 céntimos de los 2 bocatas de jamón ibérico que se zamparon¡¡¡) y como son más listos que el aquí presente, ni cortos ni perezosos paso a detallar la lista de su compra:
( 1 zumo de litro de granini, 2 coca colas, 1 paquete de filipinos, 1 kit kat, una bolsa de ruflles de las grandes, unos FERRERO ROCHER¡¡, y encima en plan guasa me han comprado para mí un KINDER SORPRESA¡¡¡¡¡ EHHH???),
Conclusión.: soy más ingenuo que un alfil del Prats en g7
La partida de Aurelio, también caía del lado contario, después de aguantar 3 horas como un campeón. Igual me he equivocado, pero no lo sé, tenia previsto informar a mi compi que su rival tenía un elo “trampa”, ya que era un viejo conocido que rondaba los 2100 y pico , pero he pensado que al igual eso le creaba alguna presión y mejor era que jugara a su rollo , lo cual le ha dado mucho mas merito a su partida y a la guerra y aguante que ha mantenido con mas de3 horas haciendo sudar al rival. Es que el Galino es mucho Galino, este no da un partida por perdida jamás¡¡¡¡
Con el match perdido, el capi, con piel de cordero se iba defendiendo como gato panza arriba, y el rival que se iba desesperando por que no encontraba el golpe táctico definitivo para rematar la posición, cosa que Josep ha aprovechado para liberarse un poco, y crearle dudas al rival, pero finalmente nanai de la china , se lo han cambiado todo en plan acollonatis, y lo ha llevado al final directamente para aprovechar la pieza de mas, táctica que reconoce aún más los problemillas y apuros que le ha creado el capi que en algún momento creo que incluso lo he visto sonreír maliciosamente, al ver que casi se la lia, jeje, que pillo…
Total que nos han dao pal pelo, y los 3 coches en procesión de vuelta pa casa, y gracias que no habían bicis, que si no alguno todavía paga el pato del viajecito del nassos…
Solució al problema del Calculín de Nadal (cinquena entrega).
Les cinc primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5 3.Cd6+ Rb5 4.Aa5+!! Rxa5 5.Cc4+ Rb5
La propera setmana, sisena entrega…
Ronda 4. 10/02/2013.-
Llinars “A” 6 – 4 Tres Peons “B”
Això ja rutlla… La màquina sembla ben afinada per Segona Divisió i avui hem aconseguit el segon punt, que ens ha de donar una tranquil.litat relativa per mantenir la categoria.
El Tres Peons és un rival de pes, només cal mirar-se el llistat d’ordre de forces… 135 fitxes i 45 jugadors amb ELO superior a 2000. Una bona tasca de club sens dubte.
Avui portavem el equip titular. Tot i que potser esperavem un Tres Peons amb una alineació més dura, el matx no ha estat fàcil. Durant molta estona hem mantingut un 4-2 favorable però la incertesa del matx s’ha allargat fins última hora.
Els primers en acabar han estat en Piña al cinquè, que sense aparents complicacions ha aconseguit el primer punt, la Laura al primer (que ha perdut davant un altre titulat) i en Bru al novè, que també ha perdut després d’haver entregat tot el que tenia (menys la dama…). Fins i tot hem vist com mirava les peces que s’havia menjat l’Andrea al seu costat per veure si en podia agafar alguna altra (a modus de passa-peces) per entregar-la també…. De fet, a mig joc ja el flanc de dama d’en Bru senzillament no existia, no es veia res blanc des de a1 fins d8… D’entrada 1 a 2, però això no ha durat gaire.
Ràpidament empatàvem amb el punt de’n Pau al vuitè (primera victòria), després d’una partida sèria jugada amb solvència. Poc més tard ens posavem per davant amb la victòria al quart de’n Paco Cobos.
Sense que el Tres Peons reaccionés ha caigut el quart punt local de la mà de l’Eloi (imbatut el tiu, tu… amb 3 de 4) i quedaven tres partides per decidir el matx…
El presi al segon i en Dani (que no m’entero, que juga al cinquè per davant de l’Eloi, i no per darrera com vaig dir en cròniques anteriors) semblaven tenir avantatge… mentre que en Marc al tercer (nova obertura hiper ortodoxa) pintava taules…
Jo he haugut de marxar a preparar la calçotada familiar i un cop més s’ha confirmat el meu inefable ull clínic en la valoració de les partides. Efectivament… no n’he rascat ni una. El presi i en Dani han fet taules i en Marc ha guanyat…
Total, un 6-4 refrescant que ens deixa amb un somriure d’orella a orella per preparar la visita a Montmeló.
Llinars “B” 4 – 4 Vall del Tenes
Empat agredolç… Alguna cosa més podiem haver fet.
Retrobament de vells amics i coneguts de l’Open (Turón, Cordomí,…), bon rotllo i a la guerra.
Les primeres taules no han trigat gaire. Al quart taulell, “Xacobeo” Galino… Avui ha vingut en peregrinació a peu des de Canadá Park, recordant potser el seu Camino a Santiago amb bastó inclòs ple d’inscripcions… Només li faltava la vieria penjada al coll. La partida pintava neutre, poc a guanyar i molt a perdre. No hi havia res decidit al matx i l’acord de taules era correcte.
Potser al cap de mitja hora li hagués dit que no les agafés al veure com en David al vuitè perdia.. Tocava el peó del contrari, que li exigia que se’l mengés amb pèrdua de dama a continuació. Obviament en David s’ha tirat…
Pregunta d’examen: Si toques un peó o peça comestible del contrari abans que toquis cap de les teves peces, estàs obligat a menjar ??? Sense córrer, que no ho tinc tant clar…
Al cap de poca estona encara me n’he empenedit més, dons la meva partida, ben portada fins aleshores, quedava perduda després d’un escac intermig que se m’ha escapat. 0,5 a 2,5… Cagarela, nen.
Sempre passa igual, a la que jo perdo sembla que l’equip es motiva i comencem a fer punts arreu. M’estic plantejant seriosament perdre aviat totes les rondes i assegurar-nos així totes les victòries i pujar a Preferent… Bé, ja m’ho romiaré.
Dit i fet, les partides de’n Jordi i dels Gerards cada cop pintaven millor, la de l’Antonio al primer no estava per perdre-la i la de l’Oriol era la que pintava pitjor.
En Gerard Ayats ha fet de les seves, el seu rival s’ha apurat de nou i un cop més el nano li ha passat per sobre. En Jordi Blas (ojo, únic jugador del club amb 4 de 4) també ha fet de les seves, collant i arraconant en Cordomí (quina manera de defensar la posició !!!) fins que la pressió sobre g7 ja no s’ha pogut aguantar, la defensa ha saltat pels aires i el negre s’ha rendit. Empat a 2,5
Poc després queia l’Oriol al primer, que amb la seva dama no ha trobat prou defensa contra les dues torres i el peó passat de’n Turón. Llàstima, l’Oriol ha jugat avui una bona partida… Tornavem a anar per darrere 2,5 a 3,5.
En Gerard Prats ha jugat un 2.b3 contra la Siciliana que ha desconcertat el rival. Quan m’ha avançat el que volia fer fent el cafè a quarts de nou estava per agafar el mòbil i buscar un substitut d’última hora… però avui hem de dir que el tiu ha jugat bé. En Gerard ha anat exprimint la posició fins que ha forçat un f5 del contrari que l’ha condemnat… Haviem tornat a empatar a 3,5.
Automàticament me n’he anat cap a l’Antonio per explicar-li com estava el tema. El seu cavall era millor que l’alfil rival. En l’anàlisi del dilluns amb en Làzaro ha quedat palès que amb més temps allò estava per guanyar-ho…. però jugant amb un minut ja se sap que no tot és tant clar.
Li he dit que tot i que estava millor no calia jugar-se-la i oferís taules. Per nosaltres l’empat no era mal resultat, ens posavem amb 2,5 i allunyavem possibles fantasmes de descens. A més, cal cuidar els “clients” de l’Open…
Total, taules, matx empatat a 4 i dues properes excursions maravelloses seguides pel “B”: Sant Llorenç Savall i Sant Pere Torelló. Voluntaris??
Taradell-Centelles 3 – 3 Llinars “C”
Torno a repetir, a que la lien?
Avui els crios s’han tornat a portar i han arrancat un empat a casa del co-lider Taradell-Centelles, tot i que avui hem hagut de colar-hi en David Rosàs per completar l’equip degut a les baixes dels germans Las Heras i de’n Gabriel Vacas.
Això no deu tenir precedents…m’explico.
Sumo els números de codi de fitxa dels quatre primers taulells del Taradell i em dona 21.516. El codi FCE més baix dels nostres quatre primers taulells és el de’n Pau Martín: 21.682… Quatre veterans als quatre primers taulells contra tres sub-12 i un sub-10… i en treiem 2 punts. There is no words….
Victòries al davant de’n Marc al primer i de’n Pau Martin al segon, mentre que al tercer ha debutat avui (amb derrota…) en Sergi Prats, en la que segurament és la seva primera expedició escaquística sense el papa i la mama… I el tio tan panxo, tu…
La part baixa de l’equip la formàven en Pau Toquero al quart (que avui ha perdut). El cinquè era per en David Rosàs, a qui cal agraïr-li haver sacrificat una nit de marxa carnavalesca amb dubtoses expectatives d’ampliar el cercle d’amistats per una excursió i un matí d’escacs amb el nen i el nebot. En David no ens ha fallat (Sí, ja sé que te’n dec una…) i ha aconseguit el tercer punt.
L’equip el completava un altre debutant, en Martí Barrios, que no ha pogut rematar una partida pràcticament guanyada, cosa que no ens ha permès tornar amb una victòria. No passa res, tots sabem que la partida que algun cop hem tingut “pràcticament” guanyada al final l’hem “realment” perduda.
En fí, una passada d’equip… 3,5 de 4 a mig punt del lider “virtual” Tona, a qui ja li han contabilitzat el punt extra del “Vacant”. La setmana vinent, a casa contra el Caldes.
Montornès 4 – 0 Llinars “D”
Primera revolcada dels “roqueros” davant de líder i indiscutible candidat a l’ascens. El renascut Montornès, de la mà de vells coneguts i jugadors del poble, camina ferm per la Tercera Categoria amb el ple de punts disputats. Obviament la Tercera els queda curta als Molano, Lozano i companyia…
Jo tenia l’esperança que el Carnaval hagués “perjudicat” en Molano i igual s’adormia o fins i tot no apareixia i no podien obrir el club… però no ha estat així. Els nostres s’han disfressat de Ventafocs i als Moi, Paco, “Corleone i “Chiquito” Cobos se’ls ha convertit la carrossa en carbassa… Han estat durament castigats per la bruixa i s’han deixat a Montornès la sabateta de vidre…
Res tu, a llepar-se les ferides i la setmana que ve a tornar-hi, que no ha estat res. Ja ho pagarà el Sant Cugat….
Mollet “E” 2,5 – 1,5 Llinars “E”
Empat amb mal regust…
Dues imprecisions han marcat el resultat final de l’encontre. D’un costat la Noemí, que no recordava que el rival pogués menjar al pas i en Carlos, que guanyat ha ofegat el contrari en la coronació. D’aquí només n’hem rascat mig punt… que sumat a la victòria de’n Xavi Lobo no han estat suficients per obtenir un millor resultat
A l’altre enfrontament, en Rafa Peinado al primer ha perdut la seva primera partida contra en Dilan (¿Bob?) i han tornat cap a cas amb la derrota a la butxaca.
La propera setmana ens visita el Terrassa “E”, un rival teòricament assequible que pot pagar els plats trencats…
Mollet sub-12 2 – 2 Llinars sub-12
Els petits acompanyaven avui al “E” a Mollet i han assolit un valuós empat davant d’un altre dels rivals durs de la categoria que els manté liders, seguits d’aprop per Les Franqueses i el Peona i Peó.
La part de dalt de l’equip d’avui la formaven l’Oscar al primer (primera derrota) i en Ferran al segon (primera victòria). Per sota en Gil (contra Zagorodniuc, Toma globalización !!!) i en Joel (ojo, 3,5 de 4) assolien les seves primeres taules. Així dons, tots han estrenat avui un resultat nou…
La propera setmana, matx important contra el Peona i Peó
Solució al problema del Calculín de Nadal (quarta entrega).
Les quatre primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5 3.Cd6+ Rb5 4 Aa5+!! Rxa5
La propera setmana, nou moviment…
Ronda 3. 03/02/2013.-
Jake 4,5 – 5,5 Llinars “A”
Fantàstic resultat avui de l’equip “A”. Victòria importantíssima davant del Jake, un rival molt compacte que presentava un 2200 al davant i un 2102 al darrere, menys de cent punts de diferència en deu taulells. Això sens dubte ens pot ajudar a aconseguir l’objectiu de la permanència.
Al primer taulell, una sòlida Laura s’ha imposat al MC Josep Monedero, tota una institució dels escacs catalans, company de’n Lluis Coll en molts europeus de veterans. L’edat no perdona i l’home, que ja arribava despistat (ha trucat al timbre del bloc veí…) ha vist com avui la sang jove s’imposava. Al segon el presi també s’ha desfet d’un altre MC després d’un sacrifici llargament criticat pel seu rival però que al cap i a la fí li ha donat la victòria….
El tercer taulell el defensava en Marc, que s’ha imposat per temps després d’una més de les seves obertures “poc ortodoxes” i el quart era per en Paco Cobos, que sense fer res malament (o gairebé res…) poc a poc ha anat veient com el rival s’anava imposant… aquí cau un peó, mes enllà una mica més restringit. Res, la mort del jesuïta, on et van matant a pessics. Cal puntualitzar que a la seva partida de la ronda 2, on deiem que quedava perdut, realment després dels anàlisis sembla que té un final millor. De justos és dons reconèixer que no estava tant malament…
La part de dalt de l’equip la completava l’Eloi, que després d’haver estat marejat pel rival i pel presi amb una oferta de taules (ara me les demanen, ara dic que no, ara les ofereixo jo, ara no me les agafen, ara no ens interessen,…) ha acabat fent les taules que tocaven. En defensa del delegat hem de dir que aquesta situació s’ha donat per la partida de l’Andrea al vuitè, que ha passat en un moment de estar igualada a estar perduda…
Dons mentre a la part de dalt l’equip feia 3,5 de 5, per baix “només” hem rascat dos punts, un de la victòria d’un sòlid Dani al sisè i l’altre (inesperat per tothom menys per ell…) de’n Gerard al desè contra un 2102.
La resta, tres derrotes, la ja comentada de l’Andrea, la de’n Bru al vuitè després de dura lluita on potser podia haver rascat alguna cosa més i la de l’Oriol al novè, que sembla que encara no li ha acabat d’agafar la mida a la segona Divisió.
El que deiem, una victòria important, on també hi ha tingut alguna cosa a veure “el de las pastas”… El “susodicho” avui sí ha portat croissants i donuts, cosa que de segur ha fet pujar la moral de l’equip… Això sí, després d’haver-se fotut “entre pecho y espalda” una de callos que no se la salta un gitano. A més, ha tingut la barra d’enviar-me l’evidència pel whatsapp… Ya te pillaré !!!
La setmana vinent, un nou matx-ball a casa contra el Tres Peons, però ara ja saben guanyar…
Les Franqueses 3 – 5 Llinars “B”
Un altre punt al sac.. i ja en van dos. Sembla que podrem respirar.
Avui hem hagut de sortejar la “Mitja” per poder arribar al local de Les Franqueses. Però nii això ni el vent que fotia ens han distret i hem tornat victoriosos.
L’Antonio avui tenia males cartes… Anava de primer contra en David Guix. Sense jugar malament ha vist com poc a poc l’anava exprimint sense donar-li masses opcions i ha estat el primer en acabar. Després han arribat unes taules de’n David al setè… Una partida ben encarada i amb quatre peons de més que es gira al deixar-se una peça. Tot i això, aprofita l’activitat, remonta la peça i a dos jugaders de mat inevitable el rival li troba un continuu que fa que s’hagin de repartir els punts…
Després han començat a caure els punts sencers… Primer el meu, en una espanyola jugada sense presses que ens ha fet igualar el matx. Després la de’n Gerard Ayats (la segona espanyola jugada gairebé al toc), a qui he hagut de dir que no jugués tant ràpid, que el seu rellotge deia 1 hora 11 minuts i no 1 minut i 11 segons… Que el que havia de córrer era l’altre, a qui sí li quedaven només 2 minuts… Total, una altra partida solvent de la criatura…
Després ha caigut el punt de’n Xavi Clavell, que amb la seva Najdorf s’ha trobat còmode durant tota la partida, jugant amb soltura i quedant guanyat després dels canvis… Sense desmelenar-se, vaja.
Amb 1,5 – 3,5 al sarró han arribat les taules de’n David Rosàs al vuitè, que s’ha estrenat al per equips amb la tercera espanyola de la jornada. Posició molt tancada, molta feina a fer i les taules que ens convenien, dons en Jordi estava millor i l’Aurelio la portava d’allò més bé… 2 – 4
Llavors li dic a l’Aurelio que amb taules seves tenim el matx. Jo me’n vaig a veure en Jordi, que ja estava cardiac mentre l’Aurellio, disciplinat i amb sis minuts de temps, ofereix taules al rival. Llavors arriba la confusió… El rival de l’Aurelio, amb tres minuts, li diu que les ha de demanar en el seu temps…. L’Aurelio es lia i a la propera jugada torna a demanar-li taules sense apretar el rellotge, moment que aprofita el rival per aixecar-se i anar-ho a consultar. L’equip rival discutint… i el rellotge de l’Aurelio corrent fins que al cap de dos minuts es decideix a apretar-lo… El rival li denega les taules. Tot això ha descentrat l’Aurelio, que a la següent ha fet la que perdia…
Segur que jo hauria d’haver estat més atent, però mentre tot això passava jo ja estava dels nervis amb la partida de’n Jordi… Després de tota la partida jugant a l’atac, s’ha clavat mitja hora en una jugada (la clavada valia la pena, dons a la classe del dilluns hem vist que quedava perdut si el rival jugava fi..) i apa, a jugar sobre la bandera durant més d’una hora. Nervis, amenaces de mat del contrari, en Jordi que entrega una torre per coronar una dama amb escac quan ja tenia la tercera dama a la mà per col.locar al taulell el rival s’ha rendit…. Jo crec que s’ha aprimat dos quilos de l’esbufegada d’alivi que ha fet…
Total, 3 a 5, amb mal regust per la partida de l’Aurelio i jo que m’he deiaxat la gorra a Les Franqueses.
La setmana que ve tornem cap a casa, a veure’ns les cares contra el Vall del Tenes,que també porta dos punts com nosaltres.
Llinars “C” 6 – 0 Granollers-Canovelles “C”
Matí plàcid pel “C”… Des de divendres vespre ja sabiem que el rival no vindria, dons ens vàren trucar explicant-nos que no tenien gent per fer l’equip.
Total, que hem hagut de formalitzar l’equip, esperar una horeta i recollir veles. Puntets de franc per en Marc, en Guillem, en Pau Martin, la Sara, en Pau Toquero i en Gabriel, i aquest equip que es col.loca segon en plaça directa d’ascens… A que al final la lien?
Potser diumenge vinent podrem aclarir dubtes, dons visiten el líder Taradell-Centelles, l’altre equip que té tres punts…
Llinars “D” 4 – 0 Vallromanes-Laetania “C”
Uns altres que s’han apuntat al carro i s’han posat segons en plaça de promoció….
Avui cal dir que tampoc ha estat massa dur, dons dos vacants a l’equip contrari han fet que en David Cobos i en Paco Manjón no s’haguéssin d’escarraçar gaire per cobrar-se 7,5 puntets d’ELO cadascún. Els que s`hi han hagut de treballar han estat en Moisés i Jordi Cobos, que s’han imposat a dos 1700.
Sembla dons que avui han tingut poca feina… Anirà bé per carregar piles de cara a la propera i afrontar el matx contra el Montornés, sens dubte el “coco” del grup, amb l’inefable “Molaneitor” al capdavant…
Llinars “E” 0,5 – 3,5 Barad “C”
Buufff… quina arrissada.
Avui els “Roqueros B” han patit una bona revolcada davant del Barad… L’únic que ha pogut rascar unes taules ha estat en Rafa Peinado al primer, mentre que en Carlos, en Lluis i en Xavi han perdut. També cal dir però, que els tres primers taulells ens superaven clarament per ELO. Res a dir, a recuperar forces i a veure com se’ns dona la propera setmana el Mollet “E”…
Segur que remontem !!!
Llinars sub-12 3 – 1 Joviat
Magnífics els nanos, que es col.loquen líders del sub-12… amb 11 de 12 punts possibles. El Joviat, a priori un dels equips durs, no ha estat tampoc un obstacle pels nostres petits.
L’Oscar ha guanyat al primer taulell davant un rivalcomplicat, la Tura s’ha imposat també al tercer i en Joel ha gunayat en elquart. Tant sols ha perdut en Ferran alsegon en la que era la seva primera partida al per equips d’aquest any.
La setmana que ve acompanyen l’equip “E” i visiten el Mollet, un altre dels candidats a quedar pel capdavant…
Solució al problema del Calculín de Nadal (tercera entrega).
Les tres primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5 3.Cd6+ Rb5
La propera setmana, nou capítol…
Ronda 2. 27/01/2013.-
Llinars “A” 4 – 6 Ateneu Colón
El debut a casa no ha tingut recompensa. Tot i això, l’equip ha millorat respecte del primer dia (almenys en quan a resultat…) i sembla que li comença a agafar el ritme a la Segona Divisió. Avui, amb l’equip titular al complet, ha plantat cara l’Ateneu Colón, un equip amb molt d’ofici…. però ens ha faltat contundència. Sens dubte, la falta de pastes i croissants s’ha sumat a la duresa del rival i ha estat un handicap més en el dificil matx… (Ya hablaremos tu y yo del tema, bandido…)
El matí no ha començat gaire bé, dons en Piña al cinquè amb blanques quedava perdut en 13 jugades. Poc més tard queien en Dani Gutierrez al setè contra l’Oriol Porta i la Laura al primer taulell davant el MC Minguez. 3/4 d’onze i 0-3… la cosa pintava magre si et miraves el resultat, però diverses partides convidaven a un lleuger optimisme: en Joan al segon semblava tenir la partida controlada davant el MC Tébar, l’Eloi al sisè davant l’altre Porta (Guillem) i als dos darrers taulells, on en Bru i l’Andrea tenien les partides més de cara davant els rivals teòricament més assequibles per ELO. La resta, en Marc i en Paco Cobos al tercer i quart tenien partides incertes…i en Pau al vuitè era on ho passavem més malament.
Poc després hem estrenat el marcador amb la victòria de l’Eloi davant de’n Guillem Porta que, compungit, signava la planilla i, no sé si per penitència auto-imposada, es posava a ordenar-nos els plastidecors.. Un detall, tu. Del 1-3 hem passat ràpid al 2-3 amb la victòria de’n Bru, guanyant amb solvència un final de torre, però l’alegria durava poc, dons en Pau, apretat des de feia estona per un peó a c6 i pel rellotge (gairebé una hora jugant amb menys d’un minut), no podia amb la pressió de les peces blanques i cedia el punt…2-4
Cap a les dotze la història es repetia… l’Andrea després d’un encertat cop tàctic, guanyava i ens tornava a acostar en el marcador posant el 3-4, però en Marc al tercer veia com la dama del rival era molt superior al seus alfil i torre i perdia. 3-5 i dues partides que s’havien de guanyar per poder empatar el matx…
La partida de’n Paco Cobos, que havia estat patint durant tot el matí, semblava que es posava de cara amb qualitat de menys però amb parella d’alfils molt actius, mentre que el peó passat del presi corria més que el del seu rival i, malgrat tots dos coronaven, semblava tenir avantatge i perspectives de coronar un segon peó.
Quan semblava que podiem tenir-ho a tocar, el rival de’n Cobos, amb bona tècnica, es decidia per tornar-li la qualitat a canvi de l’alfil més actiu i la posició de’n Paco quedava perduda després de poques jugades davant d’una coronació imminent. El nostre jugador oferia taules (oferiment que va causar polèmica… però es que estava perdut) que ràpidament eren acceptades pel rival, dons els donava el matx… Amb tot decidit, en Joan lluitava per coronar el segon peó, però un adversari atent reclamava, amb raó, taules fotogràfiques per repetició de posició per tercer cop al llarg de la partida.
Una derrota amb regust amarg… dons durant una part del matí semblava que l’empat era possible. Res, la setmana que ve a tornar-hi i a seguir lluitant. Visitem el Jake, un altre rival dur, que no ens ho posarà gens fàcil. Malgrat les dues derrotes anem vuitens… i només baixa un. Pinta que el Colón Sabadell també és candidat al descens.
Llinars “B” 5,5 – 2,5 Sant Boi Lluçanès
Gran victòria del “B” avui, que ens ha de donar moral pels següents enfrontaments. Avui portavem tota l’artilleria i això s’ha notat… amb dues excepcions que després explicarem… Debutava al segon taulell l’Antonio, nou fitxatge del club, que després de cinc anys de no tocar peces, feia unes bones taules davant un simpàtic avi (2065) que s’aniria convertint durant tot el matí en locutor del matx (“Sóc sord, sap, i si no parlo alt no em sento…” Palmari !!).
La primera excepció al bon joc de l’equip l’he protagonitzada jo, que jugant de vuitè m´he decidit a jugar la subv-variant “Winehorse” de la siciliana, on les negrres, degut al ví de l’esmorzar de primera hora, es deixen un cavall a la sisena jugada i queden perdudes al cap de deu minuts… De pena… Riures continguts, bromes i sarcasmes diversos i apa, a aguantar el temporal. La bona noticia és que aquest any ja he fet la meva partida patètica del per equips, i només sóm a la ronda 2…. L’equip rival, amb l’avi locutor al capdavant, es creixia i es posava per davant 0,5 a 1,5.
La meva derrota sembla que ha estat, però, la que ha esperonat a l’equip (“Bona excusa té el malalt, que es pixa al llit i diu que sua…”) i els punts han començat a caure l’un darrera l’altre fins a cinc de seguits. L’Oriol al primer empatava ràpid el matx. Poc després en Gerard al sisè (Ayats, no confondre amb Prats…) rematava una boníssima partida on no ha donat cap opció al rival i, al setè, en Xavi Clavell també firmava una bona victòria que li ha de servir per agafar moral després d’un primer dia negre… 3,5 a 1,5
En Jordi Blas al cinquè ho tenia ben encarat. De fet, ja tenia el rival contra les cordes (“Estoy ganaísimo… en pocas, creo”), moment que he aprofitat per transmetre a l’Aurelio al quart i en Gerard al cinquè (aquest sí, el Prats) que anéssin a la seva, que ja teniem el matx.
Aviat ha caigut el rival de’n Jordi, poc després l’Aurelio s’imposava al bon amic Joan Pujol amb bona combinació. Tot fet, 5,5 -1,5 i l’avi, que per un moment m’ha semblat que cridava allò de “Al palo, Messi !!!…”
Només quedava la segona excepció del dia, en Prats. De fet, ben aviat (no eren ni les deu) ja m’havia comentat que segurament faria alguna “pajaritada”, dons havia jugat un bunyol d’obertura… però no per culpa seva. L’explicació de l’inefable Prats és que va decidir jugar l’atac Stonewall (quan ell no juga mai d4) i que el seu rival va jugar la millor a la jugada 3 (Cc6) sense saber ni per què… Vaja, que el rival havia d’haver jugat qualsevol altre cosa menys la bona (perquè segur que no s’ho sabia..) i per això va quedar malament d’obertura. Admeto les meves limitacions, però ja us asseguro que ni en Làzaro ho entenia…
En fí, que malgrat que els dos únics jugadors adults que rebem classes del B vàrem palmar, la resta de l’equip ho va fer de fàbula i això ens dona força per anar la setmana vinent a Les Franqueses.
Castellar “B” 1,5 – 4,5 Llinars “C”
Segona victòria del Baby Llinars i aquests nanos que es col.loquen en posició d’ascens a la classificació (Diuen que estan decidits a pujar !!)
Avui els germans Las Heras s’han tret de sobre l’espina del primer dia i tots dos han guanyat, en Guillem al primer contra un experimentat Miquel Aymerich i la Sara al tercer. Una Sara que si bé tenia dubtes d’anar a jugar avui, al final ens ha ajudat a acabar de confeccionar l’equip. No tant sols ha jugat, sino que ha sacrificat tot el que li quiea les mans per esmicolar el rival. Victòria també per en Pau Martín al segon, davant de’n Montllor, i 3 de 3 als primers taulells.
Al quart ha completat avui l’equip un rejovenit?? Jordi Cobos, que, qui sap si encomanat per l’energia de la canalla, també s’ha imposat aconseguint el quart punt sencer del dia
Per darrera, derrota d’en Pau Toquero al cinquè, l’únic que avui ha perdut, i lluitades taules de l’Alex Maria al sisè.
Vaja, que dos de dos per aquets equip i enveja sana dels clubs rivals, que no paren de felicitar-nos per la cantera….
Caldes Montbui “D” 0 – 4 Llinars “D”
Tornen los “viejos rockeros”…
Moisés, Paco Manjón, Oscar Ridao y Rafa Peinado han deixat sentir avui la força del Rock & Roll a Caldes i han tornat amb un resultat aclaparador… D’acord que l’equip rival no era massa fort per ELO, però les partides s’han de guanyar…
L’anècdota del matx l’ha protagonitzada avui el rival de l’Oscar, que amb posició perduda s’ha decidit a consumir el temps fent crucigrames i pintant dibuixets. “Cadascú les baixa com vol… i si no, com pot”.
Primera victòria al per equips per aquesta colla i per a tots els seus jugadors menys en Rafa Peinado, que en la seva tornada als taulells marca la pauta de moment amb dos de dos.
La propera setmana els podreu seguir a casa contra el Vallromanes.
Castellar “D” 1 – 3 Llinars “E”
El segon equip que s’ha desplaçat avui a Castellar fent costat als nanos ha estat el “E”, que també ha aconseguit la primera victòria d’aquest any. En David Cobos (fora de la pressió de jugar al B), en Lluis i en Xavi Lobo han guanyat (la setmana passda tots van perdre), mentre qui encara no ha pogut puntuar aquest any ha estat en Carlos, que suma la segona derrota al per equips.
Important aconseguir el primer punt tant aviat, això ajuda a mantenir el bon rotllo a l’equip i dona moral de cara a la tercera jornada, on ens visitarà l’actual líder, el Barad C, que acumula 7 punts de 8 possibles… “Ojo que viene el coco”
Martorell sub-12 0 – 4 LLinars sub-12
Segona victòria i segon “rosco” dels petits….
Pinta que els equips tenen problemes per confeccionar els equips, dons després de la “visita” de la setmana passada del Badia, avui el Martorell només ha presentat (jugant a casa) a dos jugadors.
Capitanejats per la xòfer i delegada (impagable Noemí…), l’Oscar i en Joel no han tingut massa problemes i han esbandit aviat, dons a quarts de dotze ja eren al club. Mentretant, l’Edgar i en Quim Ayats (quin debut, nano !!) s’han embotxacat els “ELOs gratis” dels vacants (7,5 per l’Edgar i 12,5 !!! per en Quim). Toma ELO inflat…
Atenció al matx de la propera setmana, a casa contra el Joviat, que avui s’ha crospit el Mollet i la setmana passada va empatar amb el Peona i Peó.
Solució al problema del Calculín de Nadal (segona entrega).
Les dues primeres jugades: 1.Ad2+ b4 2.Axb4+ Rb5
La propera setmana, nova entrega…
Ronda 1. 20/01/2013.-
Foment “B” 6,5 – 3.5 Llinars “A”
L’estrena a Segona Divisió no ha anat del tot malament malgrat la derrota. A les baixes ja sabudes de’n Lázaro i l’Eduard s’han afegit avui les de la Laura (malaltona) i de’n Marc (també malalt, però de futbolitis). El presi ha defençat avui (bé, potser defençat no és la paraula…) el primer taulell, però no ha pogut fer gran cosa davant el MC Oscar López (2272). Al segon i al quart, bones partides de’n Paco Cobos i de’n Dani, que s’han cruspit un parell més de 2200, mentre que en Piña al tercer ensopegava amb un mat després d’una bona partida i perdia.
La part mitja de l’equip la formaven l’Eloi al cinquè i els Veciana brothers al sisè i setè (Pau i Bru). Només l’Eloi ha aconseguit unes lluitades taules. En Bru perdia després d’una entrega de peça del contrari (que segons el Lázaro tampoc semblava definitiva…) seguit d’un dur atac contra el seu enroc, mentre que en Pau sucumbia davant de’n Forsberg (sub-16 i amb dues normes la criatura…)
En veure l’alineació del Foment, semblava que en els tres darrers taulells podiem rascar alguna cosa més, però al final n’hem tret només el punt del desè, on un Jordi Blas amb ganes de Segona Divisió guanyava amb solvència. L’Andrea al vuitè perdia i l’Oriol al novè (baptisme de foc…) veia com al cap de mitja hora de començar una descoberta li suposava la pèrdua de peça.
La setmana que ve ens estrenem a casa contra el Ateneu Colon, que avui ha perdut contra el Montmeló (rival a priori dels assequibles per nosaltres). Això, juntament amb la victòria del Peona i Peó davant el Colon Sabadell, fan que la cosa pinti bastant durilla…
Calldetenes 7 – 1 Llinars “B”
Déu ni do quina revolcada!!!… El Calldetenes ens ha fet un “set”. Res a dir, en cap moment hem tingut opcions i els d’Osona ens han rostit. El que toca, felicitar el rival i cap a casa…
L’Aurelio al primer s’ha trobat amb el taulell més dur de tots els equips, un Marc Verdaguer (MC 2331) que, inspirat, li ha fotut a sobre almenys 50 peons a sisena davant de l’enroc curt (bé,… potser no eren 50 però ho semblava). En veure l’allau que li venia a sobre, l’Aurelio ha decidit traslladar el rei cap a la banda contrària… Cames ajudeu-me!! Després d’una llarga excursió fins a d8, semblava que aguantava i fins i tot se’n sortia, però tot ha estat fictici, la posició sobrecarregada al final petava per tot arreu.
Al segon en Gerard Ayats (no, el Prats avui no hi era) ha jugat una bona partida amb molta confiança (potser una mica massa i tot…) davant un 2100. Si tindrà confiança en sí mateix aquest nano que fins i tot ja al final, amb rei i algun peó contra rei, dama i més peons seguia lluitant. Ha estat llavors que l’Aurelio li ha fet veure que havia jugat molt bé però que potser era el moment d’abandonar elegantment… com així ha estat. Bon rotllo amb el rival… pecats de joventut que tots hem comès algun cop.
En Xavi Clavell jugava de tercer davant l’amic Vladimir. A mig matí ens hem quedat mirant i en Xavi ha fet aquella cara que delata que se li escapa el riure… Llavors, les meves sospites s’han confirmat (Tiu, la mare que em va…, m´he deixat la dama…). Dons això. Ha aguantat una miqueta més però ja no hi havia res a fer.
Al seu costat, en David, amb poques hores de son, jugava una partida força sèria però li han caçat un peó. En el final, amb torre i peons ha començat a jugar fi, recuperant el peó de menys, igualant i signant unes taules meritòries. Jo jugava de cinquè… Poca cosa, partida correcte, rival encara més correcte, poca combativitat i miniatura de 21 jugades que acabava en taules.
Per darrera (amb perdó), és on ens han acabat de fregir. En Marc Rosàs al sisè veia com el rival li tirava a sobre tot el que tenia contra el seu enroc llarg. Tot i el seu contrajoc de peons contra l’enroc contrari, el rival ha arribat abans i ha signat sota el zero.
Al setè, Jordi “Corleone” Cobos arribava a un final amb peons i peces menors. Posició tancada, els seus dos alfils per darrera de la cadena de peons, sense activitat i el rival que anava gunayant espai fins que al final ha acabat entrant.
Al vuitè, al germà, David “Chiquito” Cobos li passava el mateix, però amb blanques. Amb torre i alfil per darrera de la cadena de peons, el rival que se li tira al damunt i al final se li ha tirat damunt també el rellotge. Per cert, no li demaneu la planilla ni a ell ni al contrari. Allò semblava que estiguéssin canviant cromos cada cinc minuts…
Al final 7 a 1 i a esperar la setmana vinent, a casa contra el Sant Boi de Llluçanès, que ens visitarà dues vegades aquest any. Incongruències del per equips, dons per molt que m’ho expliquin no entenc com un club pot tenir dos equips a Primera Provincial en el mateix grup…quan sembla que seria molt fàcil que el Cardedeu jugués en el nostre grup com anys enrera. Segurament alguna explicació complexa deu tenir, però jo no hi arribo…
Llinars “C” 3,5 – 2,5 Calldetenes “B”
Sens dubte, una de les grans apostes del per equips d’aquest any és aquest equip “C”, format només per joves. No és un caprici, el seu ELO els ha col.locat precisament en aquest lloc.
Avui ens han donat la primera alegria, que no serà la última, i han “venjat” l’honor del “B”. Els germans Las Heras no han estat avui afortunats. Les dues derrotes han estat per en Guillem al primer (l’avi de l’equip i és sub-14!!!) i la Sara al tercer. La resta, tots han puntuat. Taules de’n Pau Martín al segon i tres victòries als tres darrers taulells: Pau Toquero, Gabriel Vacas (primera partida oficial com a jugador del Llinars, Benvingut!!) i Alex Maria.
Estic convençut que això no serà una flor d’estiu… ni dues de primavera. Al tiempo!!
Llinars “D” 1 – 3 Paretana “B”
No ha estat un bon dia avui pels nostres equips de Tercera…. El “D” s’ha trobat amb una Paretana amb més experiència que el que reflexa el seu ELO. Això, juntament amb la marxa dels germans Cobos amb el “B” ens ha passat factura. Derrotes als tres primers taulells per en Moisés, en Paco i l’Oscar, mentre que la única victòria ha estat per en Rafa, davant un experimentat Iván Alonso, un jove que fa uns anys prometia…
Llinars “E” 1 – 3 Badia
Idèntic resultat per l’equip “E”, tot i que aquí sembla que se’ns ha escapat algun punt que semblava estar de cara (Oi, Lluis?). Han palmat igualment els tres primers (Carlos, Xavi i Lluis) i ha guanyat la Noemí, que defensava el quart.
No passa res, això tot just comença… També s’ha de reconèixer que el dilluns el club treia fum amb aquest grup de jugadors, analitzant les seves partides i donant-li al club aquell caliu social que tantes vegades trobem a faltar.
Llinars sub-12 4 – 0 Badia sub -12
Poca història. El Badia “portava” només dos jugadors, que al final tampoc s’han presentat. Així dons l’Oscar, la Tura, en Gil i en Joel s’han quedat sense jugar… i han afegit alguns puntets al seu sarró d’ELO.
Solució al problema del Calculín de Nadal (primera entrega).
La primera jugada… Ad2+