C/ Prat de la Riba, 17, 08450 Llinars del Vallès

Telf: 93 841 30 86 // Mòbil/whatsapp: +34 644 72 29 97

En Pau Martín i en Pau Toquero fent pinya i costat al campió, en Gerard Ayats, durant la competició i abans de guanyar l’última ronda i pujar al Podi més alt.

Els Pau’s també vam ser-hi amb en Gerard!

(Crònica dels Pau’s)

Fotografia amb la copa del Campió al mateix hotel de Salobreña. Davant la piscina.

Després de 2 anys quedant-se a les portes amb una quarta plaça i una segona plaça respectivament, enguany en Gerard va aconseguir arribar fins a la part més alta del podi.

Encara que al Gerard li va anar mot bé el torneig a nosaltres, els Pau’s, no tant bé, ja que vam acabar la competició amb 4,5 punts en Martín i 5 punts en Toquero. No vam tenir bons resultats, però ens ho vam passar molt bé amb la nostra llibertat i vam donar molt recolzament moral al Gerard per a que finalment acabés guanyant el campionat.

En Gerard va començar el torneig amb 3/4 fent dues taules a la ronda 3 i 4, on com be va dir ell en una de les partides: “sort que ha repetit perquè estava molt malament”. Va aconseguir arribar a la segona jornada de descans amb 5/6, demostrant el gran nivell de forma que tenia. Les ultimes tres rondes va fer 2,5/3 guanyant a rivals directes al podi com el 3er classificat i a la ultima ronda guanyant al seu rival directe, el català, Héctor Sama.

Una de les anècdotes es que la nit abans d’enfrontar-se a l’Hèctor estàvem els tres de Llinars a una habitació ajudant a preparar al Gerard, on es va passar 30 min repassant la mateixa posició ja que no sabia que jugar, però una cosa clara si que la tenia clara i es que guanyaria i seria el campió d’Espanya.

I així va ser, finalment amb 7,5/9 es va col·locar al primer lloc en solitari proclamant-se el millor jugador sub-16 d’Espanya.

Quan vam anar a la entrega de premis el Gerard estava molt nerviós i ell no sabia perquè però no volia sortir a agafar la copa però se’n va empassar els nervis i va sortir a agafar el premi com tot un campió.

Una curiositat ha estat que el campió i el sub-campió compartien habitació, i creiem que la clau del seu èxit va ser que s’ho van passar molt bé sortint bastant, deixant la pressió pels altres.