(Crònica de l’Anna Bonals – Notes d’una mare patidora)
Torna un estiu més, i això convida a la tria de tornejos.
La Carlota, l’Aramí, l’Emili, l’Arnau Parra, l’Arnau Sánchez, l’Asier i en Roc han decidit que ja era hora de tornar a fer de les seves i, de pas, fer-nos patir una bona estona. Han decidit jugar el torneig tradicional de l’estiu: La final d’edats d’Espanya sub14.
A la primera ronda, hem tingut a l’Asier jugant a la primera taula. Li toca el primer del rànquing. A l’Arnau Parra també el podrem seguir, igual que a l’Aramí. L’Arnau Sánchez, el Roc i l’Emili ens quedarem mirant la pantalla grossa de la televisió a veure si apareixen en algun moment. Només hem aconseguit 4 punts. S’estrena amb aquesta primera ronda, una nova fase dels escacs que ens ha de portar al seguiment d’un fort protocol. A veure que tal ho porten.
A la tarda tenim una nova ronda. Alguna partida serà complicada, alguna altra serà ràpida… i també tindrem d’una de molt, molt, … molt llarga. Ha sigut tan apoteòsic que estàvem tots donant suport al nostre jugador Emili que quedava sol a la sala. Ens ha donat una lliçó de lluita fins al final. Aquesta tarda hem aconseguit 5’5 punts.
Un nou dia i els nervis ja a dalt de tot… Ja hem esmorzat i hem agafat les forces necessàries per tindre un matí escaquístic
Aquest matí el sol ha sortit a l’inrevés. El destí ens ha deparat un matx entre Carlota i Emili… “jolin, això és un mal somni”… Aquest punt d’alguna manera es quedarà al club però no és plat de bon gust. Al final, després de molt patir, aquest matí només hem fet 3’5 punts.
Hem de planificar alguna cosa perquè aquesta mainada remunti: Ja està! Un relaxació a la platja! Dit i fet, vam anar a Nerja, amb el nostre Alejandro inclòs. S’ho van passar de meravella… i després per alguns toca gelat o amagar-se del sol… o les dues coses…
Avui és dimecres i ja hem descansat de l’esllavissada d’ahir. Tots estan molt animats. Aquest matí han puntuat quasi tots. Han fet un total de 5 punts, això sembla que promet…
A la tarda, sembla que la calor fa de les seves i es deixen uns quants punts pel camí: hem fet un total 3 puntets.
És dijous i només tindrem una ronda avui: I no ha estat, finalment, de bon gust. Semblava la final de Catalunya, però que li farem. Aquest matí només s’ha fet 0’5 punts.
Hem d’animar als nostres jugadors que han sortit molt decebuts. Els hem preparat una tarda de bitlles a la bolera. Quina bona idea! Treurem tota la energía negativa llençant Bitlles!
Han gaudit moltíssim. Ara ens toca repassar i descansar. Demà la jornada es presenta força complicada.
Ja és divendres i un altre cop hi haurà un puntet que se’l repartiran els nostres jugadors com a bons germans. Aquest matí només hem pogut fer 3’5 punts. Hem d’anar a dinar que a la tarda tenim la penúltima ronda…
Es comença a notar tot el cansament d’aquests dies. Hem fet 3 punts, un d’ells assegura un podi. Els nervis de tots els integrants del club que estem aquí, es fan notar. Toca anar a sopar, preparar, dormir…
Ja som dissabte: l’últim dia de la prova. Avui pot ser un gran dia. Aquest matí han puntuat quasi tots. Han fet 4 punts en total, però un d’aquests punts ha fet que la nostra jugadora l’Aramí torni a ser per tercera vegada seguida campiona d’Espanya. Ho hem celebrat si… la nena a la piscina i després… el seu pare. La coordinació entre l’aigua i els mòbils no és gaire bona per si no ho sabeu. Un mòbil que va fer glu glu glu….
I aquest és el meu diari. Però això, no és tot. Toca fer alguna petita reflexió:
“La lluita ha sigut llarga, no ens podem desanimar si perdem o fem taules, i no ens podem confiar si guanyem.
Concentració i humilitat. Sempre hi ha algú millor i tampoc ens hem de confiar. No hi ha rival petit diuen. Hem de fer que cada partida sigui un repte i un aprenentatge. Hem de confiar en que tothom pot ser inferior a nosaltres aquest dia. Però cadascú dels nostres rivals (inclòs els que tinguin l’elo més baix i sembla que sigui el més inofensiu) pot ser un fort adversari amagat que s’enfronta contra nosaltres, que treu la seva espasa i ens tomba.
El respecte pel rival és el que arribarà a nosaltres a millorar en cada partida: Tenir confiança sense ser un cregut. Aquesta potser seria la clau perquè mai abaixem la guàrdia.
Trobar-se un rival superior a tu i perdre mai serà un fracàs sinó un aprenentatge i un nou repte, una motivació per a créixer.
Perquè de les derrotes aprenem, a qui li importa l’elo del rival, si és baixet o alt? L’elo és una maleïda trampa perquè el fort es confiï i el dèbil s’acoquini. Cada partida és un nou món, un nou univers creat sobre un escaquer… En cada partida pot sorgir l’excepcionalitat, el miracle o la sort de cada jugador. No hi ha més que lluitar i en el procès de lluita gaudir dels escacs i de la nostra superació personal.
Nosaltres, pares i jugadors, aprendrem d’allò i ens farà créixer i convertir-nos en el rival futur a batre als escaquers. Serem igual viatgers del món… Samurais sense amo buscant millorar, ser els millors jugadors possibles… Fins trobar-nos algun dia a algú com nosaltres, amb el seu propi recorregut, semblant però diferent… potser soviètic o xinès, qui ho sap! Un rival que ens arribarà a guanyar per alliberar-nos del nostre destí, per llavors i només llavors haurem entès que el nostre major rival sempre hem sigut nosaltres mateixos“.