Com ja havíem promès, aquí teniu les cròniques disponibles del mundial. Recordar que l’èxit del club ha estat grandiós en la seva participació i experiència. Els resultats no han estat potser per tirar coets però parlem d’un primer mundial per a tots ells, la competència i nivell és elevadíssima i com ja es dita en escacs, “el més tonto fa rellotges de fusta”. Per tant, queda molt per aprendre però l’experiència d’un mundial ja la tenen al sac i no els hi treurà ningú. Recordar que el nostre club ha participat amb 4 jugadors d’un total de 17 repartits entre totes les categories i de tot Catalunya!
Aquestes cròniques són literals (amb les seves faltes oro-gràfiques incloses), realitzades per els nostres esportistes.
Crònica d’Arnau Sánchez
Hola,
Soc l’Arnau Sánchez Aguilar i acabo d’arribar del Campionat Mundial d’Escacs celebrat a Santiago de Compostela.
Jo pensava que no hi hauria tant nivell i potser tenia mes espectativas del resultat que vaig aconseguir. Després d’ unes rondes em vaig adonar del nivell.
Una de les coses que més m’ han agradat a part de la competició ha sigut conèixer a l’Hotel nens de altres països com Mèxic, Perú, Guatemala, Bulgària,Vietnam, Chile, Rússia, Namíbia i també de diferents parts d’ Espanya com Asturias, Castello,Toledo i Barcelona.
Per cert, abans de que m’oblidi la carn gallega era molt bona!!
Una altra experiència molt bona va ser fer fer-me dues fotos amb el Gukesh.D, que per qui no el conegui es un nen Indi IM 2457 Fide, campió del món de Sub-12.
Una altre cosa que he fet, ha sigut donar llibretes i clauers com a regal i a mi m’han donat un boli alemany, un clauer suís, informació i un clauer de Cròacia, una polsera celta i un iman de Galícia.
Bé doncs, fins aquí les meves experiències al Mundial.
Ara a seguir preparant-me i estudiant per millorar.
Vull donar les gràcies al meu entrenador Josito per preparar-me, gràcies al Club de Llinars pels regals i gràcies als meus pares per portar-me.
Crònica de Laura Toquero
Hola a tots, he passat 14 dies a Santiago de Compostela sense anar al cole i he jugat el Mundial, m’ho he passat molt be i he jugat amb gent de molt països com una nena de Canada, Perú, França, Itàlia i alguns més i 3 espanyoles. Ja havia jugat l’Europeu i tenia una mica d’experiència i el Mundial m’ha semblat més fàcil perquè jugava més segura.
He fet 4,5 punts de les 11 partides, les partides més fluixetes han sigut amb les espanyoles per que en una encara que havia guanyat qualitat vaig voler canviar tot però em va guanyar una peça i vaig perdre. La partida més difícil va ser contra una nena d’Israel per que em vaig trobar una cosa que no m’havia passat mai que van haver de venir 4 arbitres i refer la partida per veure si jo tenia raó. Amb la francesa vaig perdre un peó i estava per perdre, aleshores vaig jugar el final molt be i vaig recuperar el peó, jo encara estic al·lucinada de com ho vaig fer.
Com ja sabeu els espanyols no estaven junts, estaven per grups i en alguns hotels es van queixar del menjar però nosaltres vam tenir sort per que vam menjar molt be. Nosaltres vam fer una pinya molt bona i després de sopar fèiem un partit de futbol al passadís i un dia també van jugar els entrenadors.
A la tercera ronda no vam jugar per que havien anunciat alerta taronja per la pluja i ens van treure el dia de descans, així que vam jugar nou rondes seguides i alguns ja estaven cansats però jo vaig aguantar be per que un matí vam anar a veure un Castro que són unes ruïnes al costat del mar molt boniques, també vaig visitar la Catedral de Santiago i un parc que es diu Parc de l’Alameda.
Com que no portava cap entrenador em preparava per whatsap amb el meu germà i el Marc em va trucar un dia, per que la resta de jugadors de l’hotel preparaven tot el matí, i jo feia exercicis d’escacs i preparava l’obertura i després podia anar al parc amb el Dan una estona a prendre l’aire. Quan tornàvem a l’hotel després de la partida la passava per veure com ho havia fet.
El que més m’ha agradat ha sigut que he jugat molt concentrada i he conegut a molts jugadors i jugadores que hem passat tots els dies junts a l’hotel i ens animàvem molt. A l’entrega de premis no va guanyar cap espanyol però va venir la mascota que es diu SANTI.
Aquest Mundial m’ha passat molt ràpid però l’any que ve no podré anar per que es fa a Xina.
Crònica d’Arnau Parra
El mundial la veritat és que m’agradat molt, és tic content amb el torneig que he fet. M’ha tocat gent de tots llocs i això m’agradat molt. M’hauria agradat jugar a retransmició.