CRÒNICA DE LA FAMÍLIA TOQUERO DEL SEU PAS PER L’EUROPEU A RIGA
ELS TOQUERO AL CAMPIONAT JUVENIL (D’EDATS) D’EUROPA A RIGA (LETÒNIA)
Del 20 al 29 d’agost, s’ha celebrat a Riga (Letònia) el campionat juvenil (d’edats) d’Europa, en què un total de 12 catalans hi ha format part. Entre ells els germans PAU TOQUERO i LAURA TOQUERO del CLUB D’ESCACS LLINARS, acompanyats dels seus pares hem viscut l’experiència d’un Europeu, després de molts anys, viatges i hores dedicades als escacs se’ns va plantejar la possibilitat de participar i no ho vam dubtar, acompanyats d’altres jugadors catalans que ens han contagiat el seu esperit de la competició europea per experiències anteriors, i quina raó tenen, jugar un europeu és com fer un Màster d’escacs en tots els sentits (open mind).
La competició arrenca en unes instal·lacions que donen cabuda a tots els participants en una única sala amb molta llum i molt amplia. Ens encoratja veure tantes noies preparant-se per jugar amb cares de complicitat per voler guanyar el seu primer punt, acostumats a tenir que buscar noies a sota de les pedres en els diferents campionats que ha jugat la Laura.
Que millor manera d’explicar el campionat que sigui la LAURA qui us ho expliqui, així que aquesta es la seva crònica:
CRÒNICA DE LAURA TOQUERO:
Jo, Laura Toquero us dic que el Europeu d’escacs està molt bé, són molts dies però passen molt ràpid, o sigui, si aneu teniu que aprofitar al màxim perquè després del descans ja passa més que volant. He fet una molt bona amiga mallorquina que es diu Blanca i també jugava al sub-10.
Jo he fet 3 punts de 9, però podria haver fet més punts. Vaig guanyar la primera partida amb una hongaresa i quan vaig sortir vaig dir que havia guanyat i el meu pare no s’ho creia i es va quedar al·lucinat. Al dia següent vaig perdre contra una russa però vaig jugar molt bé. A la tercera ronda vaig perdre contra una alemanya, després vaig fer taules amb una finlandesa perquè volia puntuar. A la cinquena partida vaig perdre contra una holandesa que es deia Lauri, encara que eren taules però primer no entenia que em deia i al final em vaig equivocar. Va arribar el dia de descans per anar d’excursió i el sisè dia vaig perdre contra una letona que va jugar molt bé. A la setena ronda vaig perdre contra una islandesa que va ser la meva partida més fluixa perquè estava una mica nerviosa. A la vuitena ronda vaig fer taules contra una jugadora d’Estònia que em va fer una obertura que no coneixia i vaig perdre la torre, i encara que la vaig recuperar i tenia posició guanyadora em va demanar taules (DRAW) i vaig dir que YES per si de cas. La darrera contra una altra letona vaig jugar molt tranquil·la i vaig guanyar.
Vam fer moltes excursions molt xules però molt llargues i caminant molts kilòmetres, la visita que em va agradar més va ser el dia de descans perquè primer vam anar a un castell medieval i vaig fer tiro amb arc i vaig fer diana a la primera, després de dinar qui volia podia fer Bobsled que és un esport que aquí no podem fer i vas molt ràpid per uns tubs amb moltes corbes i qui volia podia anar al Tarzan Parc que és un parc d’aventures que fas tirolines, per anar al parc tenies que crear un bosc i va ser molt xulo. I també un dia passejant per Riga uns nois del carrer van tocar l’himne de Catalunya i del Barça amb un trombó i una trompeta.
HA SIGUT UNA EXPERIÈNCIA QUE MAI OBLIDARÉ I M’AGRADARIA TORNAR, PER AIXÒ M’ESFORÇARÉ I ESTUDIARÉ MOLT AL SUB-12¡¡¡
Molt bé Laura que ha volgut explicar ella mateixa com li ha anat. Poca cosa més, només afegir que a la categoria sub-10 en que juga la Laura les taules estan rodejades de molts pares i mares fent petons abraçades i animant a les seves jugadores per relaxar els nervis. Però abans intercanvi de regals, un costum que la Laura gaudeix en totes les partides entregant un punt de llibre de Barcelona i rebent alguns presents que ens emportem de record, foto per l’àlbum, i en la mesura del possible una mica de speaking amb les rivals.
A la categoria sub 18, la creu de la moneda, al voltant de les taules molts pocs familiars, els taulells buits fins a l’últim moment, poques fotos, només comentaris i salutacions molt formals i més de la meitat dels jugadors eren FM, IM o GM, aquí no valen els nervis, cal estar molt fi i lluitar fins al final, qualsevol error es paga car.
En PAU TOQUERO a la seva categoria i sent de primer any, com sempre li passa emparellaments complicats en les dues primeres rondes, primer un alemany amb el que juga força bé com després ho comprova quan la repassa, però acaba perdent. En l’emparellament de la segona li toca un holandès amb un Fide de 2500, segon del rànquing que va perdre la primera ronda, segur que un rival més complicat que si hagués guanyat la primera partida, i no va tenir opció, derrota contundent. Dues partides dures per començar aquesta competició i que condiciona la pressió per puntuar, amb taules poc agraïdes ja que surt content del seu joc però veient que li falten hores d’estudi i preparació, encara així la seva trajectòria li dona algunes opcions i va aconseguir puntuar en 6 de les nou rondes en què la victòria se li va resistir fins a la setena. Un campionat dur que el Pau ha gaudit per l’entorn i l’ambient, veient el gran nivell de joc sobretot dels Mestres.
La delegació espanyola pràcticament al complet al mateix hotel, es convoca als jugadors un cop al dia per fer una mica de coaching (petits a migdia i grans a la nit), sobretot pel Pau que com sempre no dubte a relacionar-se amb la resta de jugadors d’altres clubs i cada nit es troben al hall de l’hotel per fer unes rapidetes o simplement comentar el dia.
A la part lúdica sens dubte som uns campions i tots valorem les grans satisfaccions de viatjar, agafem consciència de la importància de l’anglès i també valorem que com a casa no es menja enlloc en un país amb un estil de vida europeu-soviètic molt interessant. Molt emocionant la visita i foto familiar a la estàtua de Mijail Tal, campió del món d’escacs nascut a Letònia, conegut com el Mag de Riga per la seva creació d’atacs tàctics, el seu atac i jugades arriscades, vaja, molt semblant a l’estil de joc d’en Pau.
Un cop acabat t’adones que el treball de preparació i estudi durant l’any és molt important i que en aquestes competicions has de tenir una bona preparació mental per poder jugar al 100 % sense dubtes i amb actitud positiva, és una competició que si arribes en bones condicions tècniques i mentals pots gaudir amb rivals europeus com els russos que entenen els escacs com un gran esport i que no hi ha rival petit. Orgullosos del Pau i Laura Toquero, no tothom pot participar en una competició europea i ells ho han gaudit i patit junts.
Moltes gràcies al Jordi Lladó del Joviat per l’ajuda tècnica i pel suport des de Llinars i per la vostra complicitat. Us ho recomanem a tots si teniu l’ocasió. Alguns jugadors del nostre club aniran al Mundial i seran ells qui viuran aquesta aventura, segur que faran molt bones partides, sort a tots¡¡¡
