CRÒNICA DES D’ANDORRA CRÒNICA DES DE FRANÇA
El passat diumenge dia 20 de maig van tenir finalment la trobada amb els nostres amics francesos i andorrans. Va ser un dia típic de primavera, matí sol i a la tarda un petit xàfec que va refredar una mica la temperatura però no els ànims dels participants. El més interessant d’aquestes trobades és el compartir la nostra afició pels escacs en un ambient més distès i fora de la tensió pròpia de la competició. Són moments de xerrada tranquil·la entre els pares i de jocs entre els joves entre partida i partida.
Llinars sempre ha sigut un lloc de trànsit. De fet, la única forma d’arribar de Barcelona a França sense passar un port de muntanya és travessant el nostre municipi. Ben comunicada, permet una arribada més o menys ràpida des d’altres indrets. Ja vaig comentar l’any passat que les fronteres són més aviat psicològiques que reals. I sembla que en el nostre món dels escacs es van trencant. Cada vegada més jugadors de Llinars van a jugar traspassant fronteres.
Cap a les 10 van arribar els nostres participants de la trobada.
Aquesta es va iniciar amb un espectacular vídeo de presentació amb imatges de l’any passat, dels tres clubs i de Llinars. Ana va ser la presentadora i va anar donant la paraula als diferents representats dels clubs, el president de la federació catalana (Pepo Viñas) i el nostre regidor d’esport (a la cloenda van tenir també unes paraules del nostre alcalde Martí Pujol) Francès i català es va anar barrejant en diferents moments de les intervencions… paraules en tot cas de satisfacció i de ganes de començar les partides.
Van dividir els enfrontaments en tres nivells: Un primer equip pels més joves, un de joves més experimentats i, per últim, el grup d’adults amb un nivell realment molt alt en els primer taulers.
En un ambient cordial, les partides van transcórrer agradablement i amb certa velocitat. Entre descans i descans els nens jugaven fora mentre el pares conversaven i prenien el sol.
Finalment al migdia es va fer el lliurament de diferents detalls commemoratius per tots el nens. En ràpides va guanyar el nostre jugador Gerard Ayats que es va mostrar intractable.
Després de l’acte de cloenda amb unes paraules del nostre alcalde van gaudir de un magnífic dinar de germanor.
Res més de moment… per aquest any… Com diu el poeta “golpe a golpe, verso a verso… se hace camino al andar”
SEGUIM….